TDC party

Mentre espere a que Carles sope (de seguida ens en anem a la Student House a Copenhage, on hi ha erasmus party every Wednesday) vaig a actualitzar açò una miqueta, que fa falta (hi ha hagut algunes reclamacions per part dels lectors).

Fa dos caps de setmana va ser la TDC party (tour de chambres). Consisteix en què tots els que compartim la mateixa cuina (unes 10 persones) visitem cada una de les nostres habitacions. Entre tots escollim un tema genèric i després cadascú ha de decorar la seua habitació d’acord amb un tema relacionat. En el nostre cas havíem de fer alguna cosa amb la lletra “M” (molt originals els enginyers, ho vam decidir apuntant a un periòdic amb els ulls tancats i mirant a vore quina lletra havia eixit), així que jo vaig escollir el Mediterrani, perquè volia fer alguna cosa sobre València (el recurso fácil).

Així que me vaig currar uns pòsters explicant cosetes sobre la nostra terra, el nostre menjar i sobre les falles. El més típic, no me va donar temps per a més, i total, perquè no ho llegiren...

Però a més de la decoració de l’habitació, cadascú havia d’elaborar una beguda (un cocktail, xupitos, el que fora), que podia estar relacionada amb el tema de l’habitació a través d’un joc (de beure) o no. En el meu cas vaig fer una aigua de València boníssima (suc de taronja exprimit per mi, unes 15 taronges...).

Però no content amb les meues responsabilitats, a més em vaig comprometre a cuinar per a tots. Vaig fer dos truites de creïlla, pollastre al forn amb pomes i de postres tiramisu. A les 12 de la vesprà del dissabte el tio Rasmus (la versió danesa de Leandre però en jove), que és molt bon xaval, i jo vam començar a cuinar. A les 3:30 pm començava el dinar, i a les 5:30 pm començàvem a visitar les habitacions! Això vol dir que a eixa mateixa hora començàvem a beure com descosits!

Imagineu-se (bé, molts ja ho sabran) el que és beure’s més de 10 begudes distintes en una vesprada. El pet va ser mortal. Abans de visitar cada habitació, entre habitació i habitació cantàvem la cançó del video del Youtube. No se què dirà, però al final me la sabia com si fos de Copenhage de tota la vida. Al principi començàrem timidets i tal, però al cap d’unes hores teníem una alegria en el cos impressionant.

A mi la cosa em va servir per coneixer millor a la gent d’ací i perdre la vergonya. Dels de la meua cuina el Rasmus i el Lars són els millors tios. De les ties no parle. Unes paves que no paraven de fer fotos a la cara de la gent, i jo pa fotre els vaig fer igual. El tio Klaus va portar a una amiga seua. Li vaig tirar els trastos d’una manera quasi grotesca... però a la tia li va fer gràcia. Em va dir “I don’t know how is the normal Albert, but I like the drunk Albert”. Tira, ho agafaré com un compliment.
I com deia Forrest Gump, eso es todo lo que tengo que decir sobre la fiesta TDC.

Em va fer gràcia l’altre dia quan entre al blog de Saül i en la part d’enllaços posa, per al meu blog: “Albert i les dones”. Qualsevol diria tu. En lo miserable que sóc jo. Vos posaré un poquet al dia. En classe de salsa hi ha una tipeta que posa molt d’interès en quedar per anar a ballar, però resulta que és una pijeta que te un Golf tot tunejat i que posa hip-hop al seu cotxe a tota màquina. I a més hui m’he enterat de que “she is in a relationship”, d’acord amb el que diu el facebook. De les altres de salsa, jo estic a la expectativa, però està mal la cosa.

Ara resulta que tinc una nova companya a l’oficina d’estudiants que fem el projecte. Ella fa un diploma, equivalent al bachelor o a l’enginyeria tècnica (però en sèrio, no com a la euiti), i...

(continuarà... m’en vaig pitant a Copenhage que encara faré tard!)