ara resulta que damunt juga bé al futbol...

Continuació...

Doncs vos contava que ara tinc una nova companya a l’oficina d’estudiants que fem el projecte. Jo em vaig alegrar molt quan la vaig vore entrar. Moltes voltes estic assoles, i quan no ve un tipet israelí que no me posa gens o una tipeta portuguesa que és molt bona tia però que és l’exemple total d’independència femenina.

La xiqueta és una danesa bastant guapeta. Te un no se que i un que se jo que m’agrada. És molt calladeta, però pel poc que he parlat amb ella em sembla que és simpàtica. Total, que jo, que sóc un bon xaval, per tractar d’integrar-la i tal li vaig dir un dia que podria vindre-se’n a dinar amb nosaltres. Li preguntí que on dinava i em va dir que dinava no se on tots els dies. Aleshores va i me solta: “If I need company I will let you know”. Zas! En toda la boca! (comentari de Carles quan li ho vaig contar).

Però això va ocórrer ja fa una setmana, ara ja és aigua passada. I jo, que sóc masoca, continue atontolinat per la tipeta eixa, crec que el comentari eixe me’l va soltar sense mala intenció... Ara estic a vore què passa. Intente xarrar amb ella encara que siga de tonteries.

És una tipeta bastant enigmàtica. Igual que és super calladeta, va i te el portàtil ple de pegatines de discoteques guais (això pense jo, que són de discoteques), així que me dona la sensació que és la reina del ball allà on va... I encara que no xarre molt, cada vegada que entra i ix de l’oficina em regala uns somriures que m’alegren el dia. I ara resulta que li agrada jugar a futbol, així que tots els divendres vindrà a jugar amb nosaltres. Els del meu departament (Bioprocess Engineering) hem montat un equipet, volem maxacar als del CAPEC (process control i coses així), que estan al mateix corredor que nosaltres, però estem separats per dues portes.

Així que demà tinc partidet de futbet. M’he comprat unes deportives especials per a futbol sala, amb l’intenció de quedar com un professional davant de la danesa. A vore si l’excusa del futbol serveix perquè fem amistat, ja vorem.

Però em queda el dubte... com se li entra a una tia en futbol? Menys mal que segurament estarà en el meu equip...

I això és tot... de la part interessant. No se si sabeu que estic anant a classes de danés. És millor del que m’imaginava... val la pena l’esforç. De moment.

Un abraç molt fort! I felicitats Leandre!

Albert

P.S. Carles, espere que de la cançó hages aprés quina és l’actitud. Dissabte en la Christmas Party a posar-la en pràctica.

fotos TDC party i video

TDC party

Mentre espere a que Carles sope (de seguida ens en anem a la Student House a Copenhage, on hi ha erasmus party every Wednesday) vaig a actualitzar açò una miqueta, que fa falta (hi ha hagut algunes reclamacions per part dels lectors).

Fa dos caps de setmana va ser la TDC party (tour de chambres). Consisteix en què tots els que compartim la mateixa cuina (unes 10 persones) visitem cada una de les nostres habitacions. Entre tots escollim un tema genèric i després cadascú ha de decorar la seua habitació d’acord amb un tema relacionat. En el nostre cas havíem de fer alguna cosa amb la lletra “M” (molt originals els enginyers, ho vam decidir apuntant a un periòdic amb els ulls tancats i mirant a vore quina lletra havia eixit), així que jo vaig escollir el Mediterrani, perquè volia fer alguna cosa sobre València (el recurso fácil).

Així que me vaig currar uns pòsters explicant cosetes sobre la nostra terra, el nostre menjar i sobre les falles. El més típic, no me va donar temps per a més, i total, perquè no ho llegiren...

Però a més de la decoració de l’habitació, cadascú havia d’elaborar una beguda (un cocktail, xupitos, el que fora), que podia estar relacionada amb el tema de l’habitació a través d’un joc (de beure) o no. En el meu cas vaig fer una aigua de València boníssima (suc de taronja exprimit per mi, unes 15 taronges...).

Però no content amb les meues responsabilitats, a més em vaig comprometre a cuinar per a tots. Vaig fer dos truites de creïlla, pollastre al forn amb pomes i de postres tiramisu. A les 12 de la vesprà del dissabte el tio Rasmus (la versió danesa de Leandre però en jove), que és molt bon xaval, i jo vam començar a cuinar. A les 3:30 pm començava el dinar, i a les 5:30 pm començàvem a visitar les habitacions! Això vol dir que a eixa mateixa hora començàvem a beure com descosits!

Imagineu-se (bé, molts ja ho sabran) el que és beure’s més de 10 begudes distintes en una vesprada. El pet va ser mortal. Abans de visitar cada habitació, entre habitació i habitació cantàvem la cançó del video del Youtube. No se què dirà, però al final me la sabia com si fos de Copenhage de tota la vida. Al principi començàrem timidets i tal, però al cap d’unes hores teníem una alegria en el cos impressionant.

A mi la cosa em va servir per coneixer millor a la gent d’ací i perdre la vergonya. Dels de la meua cuina el Rasmus i el Lars són els millors tios. De les ties no parle. Unes paves que no paraven de fer fotos a la cara de la gent, i jo pa fotre els vaig fer igual. El tio Klaus va portar a una amiga seua. Li vaig tirar els trastos d’una manera quasi grotesca... però a la tia li va fer gràcia. Em va dir “I don’t know how is the normal Albert, but I like the drunk Albert”. Tira, ho agafaré com un compliment.
I com deia Forrest Gump, eso es todo lo que tengo que decir sobre la fiesta TDC.

Em va fer gràcia l’altre dia quan entre al blog de Saül i en la part d’enllaços posa, per al meu blog: “Albert i les dones”. Qualsevol diria tu. En lo miserable que sóc jo. Vos posaré un poquet al dia. En classe de salsa hi ha una tipeta que posa molt d’interès en quedar per anar a ballar, però resulta que és una pijeta que te un Golf tot tunejat i que posa hip-hop al seu cotxe a tota màquina. I a més hui m’he enterat de que “she is in a relationship”, d’acord amb el que diu el facebook. De les altres de salsa, jo estic a la expectativa, però està mal la cosa.

Ara resulta que tinc una nova companya a l’oficina d’estudiants que fem el projecte. Ella fa un diploma, equivalent al bachelor o a l’enginyeria tècnica (però en sèrio, no com a la euiti), i...

(continuarà... m’en vaig pitant a Copenhage que encara faré tard!)

dancing party

Hui, en exclusiva, en el retorn de l’electró, els oferirem tots els detalls sobre la dancing party d’ahir! Però primer, per a calentar, posem un poquet de salseta: “a bailar el toca toca”. Atenció a la lletra! No m’estranya que, segons alguns estudis, els colombians and company siguen dels pobles més feliços del món.

La dancing party és una festa que s’organitza una vegada per semestre, on tots els que donen alguna classe de ball a la DTU estan convidats. Hi ha gent que dona salsa, standard/latin (comprén english waltz, tango, quick step, cha cha cha, rumba i jive), tango argentí, rock ‘n’ roll, funk hip hop... Impressionant la quantitat de tipus de balls que existeixen.

Va haver primer un sopar, i després la festa s’obria per a tot el món que volia vindre a ballar. Jo sabia que uns amics colombians, cubans i mexicans venien al ball, però no al sopar, així que l’estratègia era buscar-se la vida i conèixer gent nova. Però també tenia dos objectius (dues tipetes) que ja tenia al punt de mira en les classes de salsa, i amb les quals pretenia començar aproximacions diplomàtiques.

Sorpresa sorpresa quan els graciosets dels organitzadors de la festa s’havien inventat una manera de mesclar a la gent en les taules, en plan xic-xica, a sorts, per obligar-nos a conèixer gent nova. Resulta que cada plat tenia mitja carta de póker, negre per a xics i roig per a xiques. Quan arribàvem havíem d’agafar l'altra meitat d’una d’eixes cartes, i aleshores havíem de buscar on ens havia tocat sentar-nos. Bé, em pose davant del montó de trossos de cartes i pense “la primera que agafe bona, i la sort decidirà”.

Maleït 6 de trèbols!

El meu lloc estava a l’extrem de la taula, per tant, les meues possibilitats de conèixer a tipetes només començar ja s’havien quedat en un 50% del normal, perquè tots tenien xica a dreta i esquerra, i jo només a la dreta.

“Bé, serà qüestió de focalitzar l’atenció sobre la tipeta que em toque a la dreta... qui serà?” ... Passa un minut i s’assenta en front un tipet danés... De seguida arriba una tipeta que s’assenta al seu costat... Comencen a xarrar... i jo continue sense ningú al costat: “mecagüen todo (com diu Saül), a que no me toca ningú a la dreta?” M’en vaig a pel sopar (buffet), i m’omplic bé el plat. “Almenys traurem rendiment a les 80 kr que he pagat”.

Torne a la taula: “oh si, senyor! Una tia al meu costat!... Bé, anem allà”

Transcripció quasi original de com va començar la conversa:

- Hi, what’s your name?
- Eva, and you?
- I’m Albert. So, what do you dance?
- I’m studying fine arts.
- Oh, ok. But I was asking what do you dance...
- Oh, sorry! Jitterburg.
- Ah, good! I’ve heard about it... but what is it like?
- Well... you jump a lot!

Comencem a menjar... La tia no solta paraula. Pinta molt freaky, però jo he de traure una conversa d’on siga...

- So, what type of art do you prefer?
- Sorry? (jo parle mal, però ella tampoc controla massa d’anglés, encara que és danesa)
- What type of art do you like? Painting, sculpture...?
- Oh, video and audio.

En eixe moment se’m va caure el món damunt. Resulta que vaig tindre la sort de sentar-me al costat d’una d’eixes persones que es dediquen a muntar vídeos estranys, amb sorolls i tal. Una completa bogeria, però la porten a un museu d’art contemporani, i mira... com diria Pier, te peguen la timada.

Li vaig perguntar per algun “big project” que hagués fet. No vaig acabar de comprendre el que em va dir, però era algo així com que havia fet una instal·lació de so en un ascensor. Aleshores, quan l’ascensor començava a moure’s, posava un soroll que feia vibrar les parets! Li vaig preguntar que on havia fet això, i em a dir que no va ser en un museu, si no en un edifici normal que portava a un “fitness center”. Diu que la gent de vegades s’espantava quan sentia eixe soroll (perquè no sabien que estaven dins d’una obra d’art) i telefonaven al servei d’emergència!!

Aleshores li vaig dir que quin tipus de sorolls utilitzava, si era sons naturals (com les tipetes d’Amiina que li agrada al Carles, una cosa agradable) o si era sorolls aritificials. Em va contar que una vegada va grabar el soroll d’un tren. Després em comentà que entre emissora i emissora de ràdio hi havia sorolls molt interessants.

Buff... Com una puta cabra, si em perdoneu l’expressió. Damunt, més introvertida impossible. Però bé, després de dos cervesses ja em donava igual tot i encara puc dir que m’ho vaig passar bé durant el sopar, sobretot pensant en lo divertit que seria contar-ho.

Acabà el sopar, i jo vaig respirar. Ara venia el ball, i jo ja era lliure d’anar on volgués. Dels meus dos objectius, no vaig avistar cap d’ells al principi. Jo ja estava pujant-me per les parets per la mala sort que tenia. Però aleshores vaig trobar al Asgar, un xaval danès que ja coneixia del curs passat, i vam estar un rato xarrant, fins que van arribar els reforços, els colombians, mexicans i el cubà. A partir d’això tot va millorar.

Els mestres dels diferents estils havien preparat unes xicotetes demostracions, i després explicaven els passos bàsics del seu estil. Al final ahir vaig aprendre el moviment bàsic del jitterburg (o jive, un estil molt divertit, tipo rock’n’roll, podeu sentir una mostra a http://www.jitterbug.nl/Roll%20Over%20Beethoven.mp3 ), del cha-cha-cha, i del més molongo de tots, del funk i hip hop!

La nit va donar per a molt. Me vaig divertir xarrant amb el cubà. Diu que en Cuba, quan els amics ixen per ahí, “es siempre para ir de caseria”. Però que ací està més complicat, totes estan pillades (en els dos sentits, les que no ho estan en el sentit real, ho estan en el figurat!). I moltes històries més que no contaré per no matar-vos a llegir.

Vaig ballar amb unes quantes tipetes, i vaig aprendre dues lliçons molt importants. Les tipetes a voltes venen, i se posen a xarrar amb tu un rato, però aleshores te dones compte de que en realitat els la suda bastant la conversa, el que volen és que les tragues a ballar! En quant ho preguntes diuen “yes!” sense pensar-s’ho. La segona lliçó és que una vegada estàs ballant, si no rendeixes com toca, l’has perduda. Al principi se riuen, però quan veuen que la cosa és inviable, se’n van. Així que és important saber ballar. Jo espere que al final del curs hauré aprés lo suficient per conservar a una xicona.

Dels meus objectius principals, al final només va haver una d’elles. És la danesa de la foto. No és que tinga jo cap interès especial, però la xica és simpàtica, i diu que vol aprendre espanyol, així que amb la tonteria ja teníem de que parlar durant tota la nit.

Però observeu la foto, és molt representativa del problema més gran que té la DTU. No conec de res a tots eixos tios, però tota la nit van estar rondant a la tia esta. En quant u se’n va al quarto de bany, ja l’ha perdut. Ja hi ha algú que te l’ha agafat i està xarrant o ballant amb ella. I així no és pot treballar en condicions.

Els altres objectius (ara que ho pense hi havia més de dos) eren una xineta molt graciosa i una polaca molt guapeta que no van apareixer. Però vaig ballar amb una altra polaca que s’ha passat al nivell intermig de salsa, i per tant ara quasi no la veig. Va ser un objectiu en el passat, així que ahir vam reiniciar aproximacions. La tia, en una cançoneta tipo salsa però més lenta, em va dir: “no, això no es balla tipo salsa, és més arrimaet” Total, que era ballar apegats tot el rato, “touching the potato”. Vaig aguantar un minut, però no vaig poder, jo me pixe. He d’eixir molt per Copenhage a ballar això perquè me resulte natural, de moment tot és riure’m.

En resum, una bona nit! M’agradaria repetir una festa així quan acabem el curs, per vore com he millorat el meu estil. I acabe ja, demanant disculpes per la imperdonable verborrea que tinc.

Un abraç i molts besets!

Albert

lo mismo da que sea rubia o que sea morena