hola de nou!

Espere que no vos haja espantat la música. Sigueu pacients i deixeu-la correr i voreu quina passada. És llarga, això sí, però el final és espectacular. Va dedicada al tito Juli. S’anomena “el gran tango”. Juli, això li ho poses a la tia eixa que t’estàs camelant en el teu quarto i... ja em donaràs les gràcies. Per cert que què boig que estàs amb això d’anar a classes de rus!

Feia ja temps que volia actualitzar el meu bloc, i no em posava mai. Em pensava que estava perdent audiència, però no tu! Tinc uns lectors molt fidels. La meua cosina Elena és de les millors, es mereix un premi a l’amor cosinal (no existeix eixa paraula? Quin és l’equivalent de fraternal per a cosins?) I hui m’ha donat una altra alegria el meu veí Alberto. No només perquè m’ha escrit, si no a més perquè m’ha informat que son pare, el famós Joaquín, que ho arregla tot en ma casa, doncs ara també fa de Lobatón i s’ha trobat la meua estimada gateta “bitxet” (sí, què passa, té nom de xic!) en la muntanya. Mireu la foto d’ella i digueu-me si no vos enamoreu d’ella.

El cas és que esta gateta estava, i supose continua estant, com una cabra. La gata més nerviosa que he conegut mai. Nosaltres ens pensàvem que s’havia perdut o ens l’havien robat, però es veu que simplement tenia ganes de conèixer món... Perquè trobe que era massa xicoteta per tindre ganes de marxa amb algun gat... No se, ja m’informaran dels detalls.

L’última entrada va ser massa llarga i professional. Del meu projecte simplement diré que continua bé. Estic escrivint una llarga “review” que acabaré aquest cap de setmana. Deixe una foto de l’experiment que férem la setmana passada. A que mola el color dels bitxets que estem criant? Sembla que estiguem fent gelat de fruites del bosc. Damunt, quan filtrem el caldo que hi ha allí dintre i ho posem en gel... està tan fresquet! Te donen unes ganes de veure-t’ho! Dels meus bitxets diré que he tingut molta sort, són els més agradables amb els que podria treballar. A més de fer uns colors super xulos, l’olor és boníssima. Em vaig enterar per la Wikipedia (quin gran invent! És impressionant les coses de les que s’entera u) que els “streptomyces” desprenen una olor deguda a una molècula anomenada Geosmin (quina paraula tan bonica!), que significa “olor de terra”. Clar, realment és la terra que agafa l’olor d’eixa molècula, i no al contrari. És l’olor de la molsa (musgo en castellà), l’olor de muntanya banyada per la pluja.

Quant a les meues activitats extraescolars, la cosa està bastant pobra. Res a vore amb la vida que es pega el triomfador de Leandre. Les classes de salsa van bé, però esta setmana hem fet descans, i fa dues setmanes no vaig poder anar. Total, que són poques classes, s’oblida amb tant de temps sense practicar. Anunciar que al començament de novembre fem una festa tots els que estan apuntats a alguna classe de ball, ja vorem què dona de sí la nit.

Les últimes setmanes he anat a jugar a futbol amb uns amics colombians, mexicans, un cubà, un espanyol i un danés super roïn. Sóc dels millors del partit sempre, perquè vos feu una idea de com està el nivell. Però és molt divertit! M’encanta cremar energia corrent.

Aquesta setmana he jugat també un partit amb xinesos. Eren com uns 18 xinesos, més el cubà, un tio de Malàisia i jo. Si teniu algun amor per l’ordre en el futbol vos recomane que no jugueu amb xinesos. Fernando per exemple es tornaria boig amb ells. Tots a pel baló! Ala! O tots de defenses o tots de davanters!

Parlant de xinesos, l’altre dia vaig jugar a ping-pong amb el xinés del meu corredor. És divertit jugar amb ell, quan li la mate se’n va a 2 metres de la taula i el cabró les torna! I jo ala, altra volta a matar-li-la!

Canviant de tema... Per fi la tia de la beca Leonardo m’ha fet cas!! Impressionant!!! Després d’un mes i mig darrere d’ella m’ha enviat la informació que demanava!! Li vaig enviar com uns 10 e-mails diguent que per la seua misericòrdia em contestés, i ella implacable, ni tan sols m’arribava la confirmació de que l’havia llegit. Un dia li vaig dir “pero es que no me contestas al e-mail!” i ella em va contestar “es que si tuviese que leer el e-mail, ya no haría nada”... perquè vos feu una idea de les expectatives que heu de tindre amb les beques.

Jeje, i va i hui rep com uns 4 e-mails + 2 confirmacions de la tia esta, enviant-me la informació. La gràcia és que tots diuen el mateix. Què tia!

Aquesta entrada acaba ací. No hi ha massa per dir com podeu vore. A vore si em passe ara per tots els blocs a posar comentaris, que fa temps que no ho faig!

Tipet, Carles, Lean i jo vam estar parlant ahir pel messenger, tots en la mateixa conversa, i va estar molt bé. S’ha de repetir! Podríem quedar a alguna hora concreta...

Amics i amigues, cosins i cosines, germans i germanes, veïns i veïnes (no en tinc, però bé), una abraçada i molts besets!

Albert

P.S. Ja tinc els vols a València comprats! :-D Vaig cap allà dissabte 22 de desembre i torne des de Reus el 7 de gener.