viernes, 19 de octubre de 2007

hola de nou!

Espere que no vos haja espantat la música. Sigueu pacients i deixeu-la correr i voreu quina passada. És llarga, això sí, però el final és espectacular. Va dedicada al tito Juli. S’anomena “el gran tango”. Juli, això li ho poses a la tia eixa que t’estàs camelant en el teu quarto i... ja em donaràs les gràcies. Per cert que què boig que estàs amb això d’anar a classes de rus!

Feia ja temps que volia actualitzar el meu bloc, i no em posava mai. Em pensava que estava perdent audiència, però no tu! Tinc uns lectors molt fidels. La meua cosina Elena és de les millors, es mereix un premi a l’amor cosinal (no existeix eixa paraula? Quin és l’equivalent de fraternal per a cosins?) I hui m’ha donat una altra alegria el meu veí Alberto. No només perquè m’ha escrit, si no a més perquè m’ha informat que son pare, el famós Joaquín, que ho arregla tot en ma casa, doncs ara també fa de Lobatón i s’ha trobat la meua estimada gateta “bitxet” (sí, què passa, té nom de xic!) en la muntanya. Mireu la foto d’ella i digueu-me si no vos enamoreu d’ella.



El cas és que esta gateta estava, i supose continua estant, com una cabra. La gata més nerviosa que he conegut mai. Nosaltres ens pensàvem que s’havia perdut o ens l’havien robat, però es veu que simplement tenia ganes de conèixer món... Perquè trobe que era massa xicoteta per tindre ganes de marxa amb algun gat... No se, ja m’informaran dels detalls.

L’última entrada va ser massa llarga i professional. Del meu projecte simplement diré que continua bé. Estic escrivint una llarga “review” que acabaré aquest cap de setmana. Deixe una foto de l’experiment que férem la setmana passada. A que mola el color dels bitxets que estem criant? Sembla que estiguem fent gelat de fruites del bosc. Damunt, quan filtrem el caldo que hi ha allí dintre i ho posem en gel... està tan fresquet! Te donen unes ganes de veure-t’ho! Dels meus bitxets diré que he tingut molta sort, són els més agradables amb els que podria treballar. A més de fer uns colors super xulos, l’olor és boníssima. Em vaig enterar per la Wikipedia (quin gran invent! És impressionant les coses de les que s’entera u) que els “streptomyces” desprenen una olor deguda a una molècula anomenada Geosmin (quina paraula tan bonica!), que significa “olor de terra”. Clar, realment és la terra que agafa l’olor d’eixa molècula, i no al contrari. És l’olor de la molsa (musgo en castellà), l’olor de muntanya banyada per la pluja.



Quant a les meues activitats extraescolars, la cosa està bastant pobra. Res a vore amb la vida que es pega el triomfador de Leandre. Les classes de salsa van bé, però esta setmana hem fet descans, i fa dues setmanes no vaig poder anar. Total, que són poques classes, s’oblida amb tant de temps sense practicar. Anunciar que al començament de novembre fem una festa tots els que estan apuntats a alguna classe de ball, ja vorem què dona de sí la nit.

Les últimes setmanes he anat a jugar a futbol amb uns amics colombians, mexicans, un cubà, un espanyol i un danés super roïn. Sóc dels millors del partit sempre, perquè vos feu una idea de com està el nivell. Però és molt divertit! M’encanta cremar energia corrent.

Aquesta setmana he jugat també un partit amb xinesos. Eren com uns 18 xinesos, més el cubà, un tio de Malàisia i jo. Si teniu algun amor per l’ordre en el futbol vos recomane que no jugueu amb xinesos. Fernando per exemple es tornaria boig amb ells. Tots a pel baló! Ala! O tots de defenses o tots de davanters!

Parlant de xinesos, l’altre dia vaig jugar a ping-pong amb el xinés del meu corredor. És divertit jugar amb ell, quan li la mate se’n va a 2 metres de la taula i el cabró les torna! I jo ala, altra volta a matar-li-la!

Canviant de tema... Per fi la tia de la beca Leonardo m’ha fet cas!! Impressionant!!! Després d’un mes i mig darrere d’ella m’ha enviat la informació que demanava!! Li vaig enviar com uns 10 e-mails diguent que per la seua misericòrdia em contestés, i ella implacable, ni tan sols m’arribava la confirmació de que l’havia llegit. Un dia li vaig dir “pero es que no me contestas al e-mail!” i ella em va contestar “es que si tuviese que leer el e-mail, ya no haría nada”... perquè vos feu una idea de les expectatives que heu de tindre amb les beques.

Jeje, i va i hui rep com uns 4 e-mails + 2 confirmacions de la tia esta, enviant-me la informació. La gràcia és que tots diuen el mateix. Què tia!

Aquesta entrada acaba ací. No hi ha massa per dir com podeu vore. A vore si em passe ara per tots els blocs a posar comentaris, que fa temps que no ho faig!

Tipet, Carles, Lean i jo vam estar parlant ahir pel messenger, tots en la mateixa conversa, i va estar molt bé. S’ha de repetir! Podríem quedar a alguna hora concreta...

Amics i amigues, cosins i cosines, germans i germanes, veïns i veïnes (no en tinc, però bé), una abraçada i molts besets!

Albert

P.S. Ja tinc els vols a València comprats! :-D Vaig cap allà dissabte 22 de desembre i torne des de Reus el 7 de gener.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

¡Que guay, un premio a la mejor prima! ¿y qué gano? (jeje es broma).¡ Ya era hora que lo actualizases! Te has hecho de rogar, eh?
Hey, los videos de YouTube (los que tocan la guitarra) te acuerdas que cuando fuimos a Copenhague te enseñé el que tocaba el “canon” de Pachelbel, hay que ver lo que hacen con una guitarra, pues no hubiera estado mal en la boda de Toni! Hablando de bodas, el otro día vi la película “Bajo el sol de la Toscana”, vale que no iremos a la Toscana pero se le parece, menudos paisajes y que casas (y que italianos)!! Después de ver la peli me entraron unas ganas de que fuera agosto e irnos todos para allá en plan el clan de los Corleone, por que este pueblo es pequeñito y con los que somos nosotros vamos a ser la distracción del pueblo! Alex y Vania tienen pensado que sea por la tarde-noche! De momento no hay más novedades de la boda...a la que sepa algo te informo!
Bueno primo, no quiero ocupar muchas líneas del blog que a la que empiezo no paro de escribir! Así que...tu sigue con los bailes y no lo dejes!
Venga que vaya muy bien!

Besos! :)

Helen -RM BCN-

Anónimo dijo...

ei electró!!!

Menys mal que no volies fer una entrada llarga...menys mal!

Primer que res he de dir, que jo per ací no m'ho passe malament, està clar. Però que també curre lo meu, eh? El que passa es que això no és interessant.

Mola lo dels bitxets, està molt bé, ja entraré jo a la Wikipedia a vore que hi diu...El meu projecte no mola tant ni és tant interessant, però penjaré alguna foto al blog perquè també impacta.

Tio,com que no vas a clases de salsa i si que vas a jugar al futbol??ixa no es la mentalidad guanyadora (mira qui parla!), ja cremaràs energia ballant..malament, eh?

A vore quan tornem a quedar tots junts, com l'altre dia, que va esta molt bé (una vegada per setmana o així, i ja vorem quin dia pot ser...)

Ale, un abraç molt gran!

Leandre.

Anónimo dijo...

Benvolgut electró!

El meu amic i inquilí Joan marxava aquest matí de Berlín després d'una festa sorpresa que va eixir de bufa mare, i que s'allargà fins les 7 del matí per a d'ell. Avuí és el primer dia que sent realment que ha començat la segona etapa de la meua estància a Berlín. Lo d'aquestos dos mesos era com un purgatori. Ara, em resulta difícil trobar una solució per suplir el calor i la presència d'una persona. Aquesta ciutat em mata amb les seues despedides...

Dia extranyíssim avui, per l'oratge superboirós, per l'absència, i per una partida de Póker amb 17 persones a la que s'hem apuntat Felipe i jo per curiositat i per poder contar-ho. Òbviament hem palmat pasta (prou, no vaig a dir-ho ací), però ha molat molt com s'ho munten aquestos frikis alemanys. L'organitzador tenia una casa tan toxa, que en el saló tenia una taula de billar que ha fet les vegades de taula de joc. No te digo más... Bé, he aguntat unes 2 hores i mitja de partida, i en la mà decisiva no he tingut sort.

Avui no he eixit, que la setmaneta ha sigut forta amb això de què es pirava Joan. Preferia quedar-me a casa actulitzant el blog i escrivint a la gent. Per ací tot continua igual: amb el projecte content, Leandre a mort amb les ties, i jo m'enamore d'una nova a la setmana, però en la realitat amb cap surt l'ocasió de tindre una estona d'intimitat per conèixer-la bé.

Amb la del tango només hi haurà salsa. Havia solapat la classe d'Snooker amb aquesta, i per tonto em quede sense refregar la patata ahí també. Salsa ja vam tindre la primera classe. De moment hi destacaré només, que li agrada arrimar-se prou...

I amb l'Snooker, superguay. El primer dia, tècnica de tir. Pareix mentida, però saber col·locar-se és el 50% de l'èxit del tir. Mare meua... Quan et vega et vaig a pegar una pallisa del calibre de 100 a 0, que te'n vas a anar plorant a casa...

I bé, poc més. Que de vegada en quant s'agraeix parlar amb tu i sentir històries copenhaguenses, encarà que una mica manques de picantor, i que trobe perfecte que no estigam enguany atosigats per cap tia, que són un mal de cap.

Abraços berlinesos!

JULI

P.D.: Per cert, et deixe ací alguns links a xinarros frikis que toquen la guitarra:

http://www.youtube.com/watch?v=aZpD0btOZx8
http://www.youtube.com/watch?v=kXLNS8ZVJCw
(bueno, aquest no és xino)

Anónimo dijo...

Ja per imaginar, imaginem que jo també sóc una tipeta distinta a la teua cosina que llig el teu bloc... fiquem que francesa -hehehe-

Salut mon ami!

Je lis les infos de ton espace toujours avant d'aller dormir. Je rêve que je suis avec toi et nous voyons embracés les coleurs de tes réacteurs et nous sentions la magnifique oleur de tes petites bestioles. C'est tellement romantique -mais non freaky... pas de tout-!!

Je souhaite que tu améliores ta 'nen' danse pour danser passionalement avec toi la suivant fois.

Je t'embrasse bien fort,

Carolina de Mónaco :P