Estimada Elena i tipets, semblava impossible però aquí estic de nou!
Del pringat de l'última entrada, a aquest renovat electró:
o aquest altre:
o aquest:
... hi ha hagut un canvi, definitivament.
Em sent increïblement bé. Feia temps que no em sentia tan bé. La vida que porte és difícilment millorable. Tinc un treball agradable, uns companys de treball de puta mare i de totes les parts del món, i amics de debò. Em sent molt afortunat de viure el que estic vivint... i que dure.
I a més, últimament allà on vaig, estic rodejat de dones. I últimament tinc l'autoestima a tope. No tinc por a la conversa, m'ho passe molt bé xerrant, i de vegades tinc algun acudit que em sorpren. El millor Albert, sense dubte.
Les fotos són de la festa que va organitzar la meva millor amiga ací, Wenjing, que celebrava l'any nou xinés. Una de les millors festes de la meua vida. Va començar amb els xinesos preparant dumplings (una espècie de raviolis de porc o vedella deliciosos), sushi, papes de gamba (vaig vore com es fan!!! resulta que són unes làmines congelades que les poses en oli calent i s'unflen de seguida)... Va continuar amb la sangria que vaig preparar jo... després vingueren els incontables xupitos i cocktails... Albert robant-li la cartera de forma magistral a un tipet italià que tractava de xerrar amb la tipeta que em porta de cap últimament... i va acabar amb Albert i aquesta tipeta ballant en el carrer a les dues de la nit, nevant...
Fa un parell de caps de setmana, el meu millor amic d'ací -Axel- i jo vam sortir amb Natàlia (així es diu) i la seva companya de pis, Dominika (una xica polaca). Ens ho passàrem genial. Quin parell de xiques amics!! No tinc fotos de moment, però en tindré! ;)
Hui he xerrat amb Natàlia, i ha anat molt bé. Probablement ens veurem el cap de setmana, o inclús abans... Si tot va bé, anem a planificar un viatge a Egipte, a bussejar pel mar roig! Natàlia és biòloga marina.
I l'altre dia, jugant a futbol, em vaig torçar el turmell, i el tinc fotut, i no puc ballar... i he de ballar... perquè ella vol que ballem...
she's electric!!
Un abraç!
àlbert
4 comentarios:
Després de llegir-te se m'ocorren taaaantes parides que dir...
Al principi dels temps, Albert el tímit. Després, Albert el madur. Ara, Albert l'indòmit... Però quantes persones vols ser tu, tio?
Jo també vaig a ser com tu, moltes persones en una, sent crític en alguns aspectes, fantasiós en altres, i fins i tot envejós en la majoria...
Bé, ja saps que quan es remonta el vol, es remonta amb força. És cert que aquestos Nadals t'he vist volant a ras de terra, sobretot mentre t'estava pegant aquella memorable pallisa a l'Snooker. Però ara pareix que estàs eixint cap amunt com un Harrier, cosa que tampoc vol dir que vages a conservar eixe estat d'eufòria permanentment.
Totes les situacions extremes no poden durar massa. S'estabilitzen, s'assoleix l'equilibri. Val per qualsevol cas: enamorament, odi, eufòria, pessimisme...
Si és cert i no t'estàs tirant el farol, de què ara el teu dia a dia està plagat de fèmines, pots donar-te amb un canto en els dents. Hi ha de qui està ben sec per ací a la capital del Túria. Tractar en xiques i que et facen cas puja l'autoestima, clar. O només tindre amigues que et diguen algun dia que estàs guapo o que fas bona olor... Quant m'enrecorde de la meua Pilar en este aspecte!
Al marge de què estigues atravesant uns dies daurats, sí es cert de que tens tot per a estar radiant de felicitat. Així que aprofita aquestos anys, que si aprens a manejar els altibaixos, poden convertir-se en els més inoblidables de la teua vida!
Bé, per concloure, i com a consell personal: sigues 1 Albert, no 15. I espere que no faces les coses per agradar a la gent ni per venjar-te dels italians (bé, ahí t'ho perdonaria...).
De mí, com el meu blog ja dona indicis, ben poc. Des què vaig començar el procés de selecció en BP, vaig sumit en una letàrgia amb tot el que envolta el món laboral.
Estic una mica cansat, perquè ja són molts mesos al curro tragant-me tot el que em donen per donar una bona image i poder ser agafat. Són molts mesos sense poder pegar-me un bon viatget, per no tindre ni vacances ni pasta. I són moltes setmanes ja les que vinc estant inmers en aquest procés ple d'incògnites i d'esperes.
Però tot açò cristalitzarà demà, quan faça la darrera i més important entrevista, a més d'una prova d'anglés, amb els jeférrims de la Refi. En dir-te que vaig a endur-me el tratge i tot... Alea jacta est. I pot ser demà es desencadene la primera reacció de tota la cadena d'esdeveniments que haurà de canviar la meua vida pronte, duent-me a un costat o a un altre.
Vinga, a seguir pujant, però estabilitza-ho a 25000 ft. Per cert, jo a Estocolm no puc anar en principi. En principi, i en final.
Un fort abraç!
JULI
Antes que nada,
HAY QUE VER LO QUE TE HACES DE ROGAR, EH!? (mini-bronca)
Bueno, a lo que íbamos…
Muy buenas Albert!
El “qué tal” creo que es insignificante, por que ya se puede ver que te está yendo de p.m.!! Congratulations!!
Qué envidia, envidia de la buena, me das ahí celebrando el año chino y conociendo a gente de tanto sitios (eres un buen contacto, a parte de primo claro, te tengo mucho en cuenta) y ya no te digo la idea de ese posible viaje a Egipto, qué suerte, y a más irías con esa chica! Si es que te das cueng Albert, lo que ayuda marcarse unos bailecitos, paso a paso te van saliendo las cosas rodadas!!
Me alegro por ti guapo!
Besos! ;)
Elena
ELECTrÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ja era hora, que estos nadals....mare meua....inclús JO estava més gros que tu!!!!!!
Com sàbiament ha dit Juli, no tot dura per sempre, així que en calma...i els altibaixos no seran tan grans.
A vore si l'asunt va cap avant en la xiqueta ixa, i si no...doncs...poc a poc.
M'alegre de que tingues ara un moment dolç, van molt bé. Gaudeix-lo i passa-t'ho molt bé per les terres del nord.
PS. Dóna-li records a Carles de la meua part!!!!
La rubia està prou canyon eh...
El dilluns te conteste al mail d'Estocolm...
Tinc poc de temps
Publicar un comentario