confusió

El meu telèfon mòbil hauria d’haver sonat fa ja una estona. Havíem quedat que aquest matí aniríem a un mercadet de Nadal i a veure una representació de dansa del ventre. Però el mòbil no ha sonat, perquè aquesta persona amb qui tant m’agradaria compartir aquest diumenge, déu estar sobrecarregada emocionalment i no sap què vol en la vida. I té massa por d’estar sola. Massa por...

Jo tampoc sé que vull, però almenys sí que sé a qui estime. No sé de quina manera estime a aquesta persona, de quina manera es podria classificar aquest tipus de relació, ni si hi ha una paraula per fer-ho.

Fa una estona estava fent un comentari en el blog de Julian, on deia que per poder captivar a una persona (i ser captivat), cal ser sensible a la bellesa dels petits detalls. Julian parla d’una participació activa, i no sé si es refereix al fet de conquerir a una persona. La meua experiència personal és que per poder apreciar la bellesa d’una altra persona cal estar en un estat emocional de receptivitat. Molt sovint el que ocorre és que nosaltres estem bojos de receptivitat i malauradament no despertem cap interès especial en l’altra persona. Aquest sentiment és molt, molt frustrant. Però la meua experiència personal és, una altra vegada, que tot té un costat positiu. Més val despertar i adonar-se’n de la realitat. L’amor és cosa de dos.

I ara he rebut un missatge.

Me’n vaig. Un abraç,

Albert