Acaba el període de transició i prompte començarà el doctorat.
Divendres per la vesprà torne a València. Estaré a casa des del 4 de juliol fins al 29 de juliol. Aleshores tornaré a Dinamarca, i l’1 d’agost començaré el doctorat, una experiència que durarà 3 anys.
Se’m fa estrany pensar que passat-demà estaré de nou a casa. Des que vaig tornar a Dinamarca han passat només 2 mesos. No obstant això, han passat moltes coses. El mes de maig va ser l’acomiadament de Hyejin i de tot allò que envoltava d’alguna manera a la seua persona. L’acomiadament d’un tipus de vida. El mes de juny ha sigut un “tornar a començar”. I em sorpren que tot haja passat d’una manera tan natural. Sense donar-me compte m’he fet molt bon amic de Inês, una nova companya a la DTU. Pensant-ho bé, l’Eurocopa ha ajudat bastant en aquest procés, ja que ha donat l’excusa perfecta per moltes quedades i per trencar el gel.
Tot fa indicar que Inês serà un dels pilars sobre els quals es sostindrà la meua vida, almenys temporalment. M’ho passe amb ella genial, i els “coffee breaks” que hem començat a fer cada dia després de dinar no serien el mateix sense ella. Una tipeta simpàtica a més no poder i molt bona xiqueta. Llàstima que en principi torna a Portugal a finals de setembre, però en fi, a gaudir del present i si a cas a tractar de convéncer-la perquè es quede. Clar que això ha de nàixer d’ella, si no mai no aconseguirà ser feliç aquí.
Ara que la història es reescriu de nou, se’m fa estrany posar un parèntesi. Encara que això no lleva, per suposat, que no tinga moltes ganes de tornar a casa per tornar a vore a tot el món de nou.
Continua la búsqueda d’una nova casa per compartir eventualment amb Ana, una amiga portugesa, i amb Carles. Està molt difícil la cosa...
Aquesta entrada ha sigut bastant improvisada. Gràcies Juli i Elena per insistir en que escrivís. La pròxima des de València. Una abraçada molt gran a tots i totes!
Divendres per la vesprà torne a València. Estaré a casa des del 4 de juliol fins al 29 de juliol. Aleshores tornaré a Dinamarca, i l’1 d’agost començaré el doctorat, una experiència que durarà 3 anys.
Se’m fa estrany pensar que passat-demà estaré de nou a casa. Des que vaig tornar a Dinamarca han passat només 2 mesos. No obstant això, han passat moltes coses. El mes de maig va ser l’acomiadament de Hyejin i de tot allò que envoltava d’alguna manera a la seua persona. L’acomiadament d’un tipus de vida. El mes de juny ha sigut un “tornar a començar”. I em sorpren que tot haja passat d’una manera tan natural. Sense donar-me compte m’he fet molt bon amic de Inês, una nova companya a la DTU. Pensant-ho bé, l’Eurocopa ha ajudat bastant en aquest procés, ja que ha donat l’excusa perfecta per moltes quedades i per trencar el gel.
Tot fa indicar que Inês serà un dels pilars sobre els quals es sostindrà la meua vida, almenys temporalment. M’ho passe amb ella genial, i els “coffee breaks” que hem començat a fer cada dia després de dinar no serien el mateix sense ella. Una tipeta simpàtica a més no poder i molt bona xiqueta. Llàstima que en principi torna a Portugal a finals de setembre, però en fi, a gaudir del present i si a cas a tractar de convéncer-la perquè es quede. Clar que això ha de nàixer d’ella, si no mai no aconseguirà ser feliç aquí.
Ara que la història es reescriu de nou, se’m fa estrany posar un parèntesi. Encara que això no lleva, per suposat, que no tinga moltes ganes de tornar a casa per tornar a vore a tot el món de nou.
Continua la búsqueda d’una nova casa per compartir eventualment amb Ana, una amiga portugesa, i amb Carles. Està molt difícil la cosa...
Aquesta entrada ha sigut bastant improvisada. Gràcies Juli i Elena per insistir en que escrivís. La pròxima des de València. Una abraçada molt gran a tots i totes!
àlbert
7 comentarios:
Q passa Albert? com va el retorn?
T'informe que este divendres dia 11, farem u nsoparet de classe en València, a vore si t'apuntes.
I que l'últim cap de setmana de juliol serà segurament la visita a Burriana, i com també et pilla ací, espere que no faltes!!
Un abraç i a veure si ens veem divendres.
Hola albert!!
Estem en la sala comu aci passant el rato jugant a cartes i sentint musica i com tinc un ordinador lliure estic vaguejant.. I quan ja havia mirat el correu i aixo dic vaig a passar per el blog dalbert ja que tinc un ordenador lliure que mai hi han.
Hui plou prou prou, com sempre basicament.. Pero la gent va per ahi igualment en els seus grans paraigues que pareixen sombrilles.
Per cert, ja me vaig ficar vdf passport, disho a la mama, i ara pague un euro per el roaming i la tarifa normal de espanya..esta be.
Bueno que vaig a dixar lordenador a algu altre!! Beseeets! Que vaja be.
no tinc accents per cert, no tens una germana tan paleta jaj.
Hola Albert!
[nota para Paula: para las siguientes entradas puedes poner: Pau, Pa, P., :)]
Hey xiquillo, qué, ya vuelves a estar en la tierra de la chufa! de vacaciones, claro que sí!
Justo hace un ratín estaba hablando con tu hermana, se lo está pasando muy bien. Jajaja me da la impresión que cuando vuelva nos hará un baile,así como tablao flamenco y nos dirá:-Orzú mi arma, oléolé y viva Gazpaxo! jajaja eh Paula, que los andaluces son muy salaos!
Oye killo (como diría Paula), aquí te dejo mi comentario, que ya tocaba!
Venga, Besos :)
Elena (BCN-RM)
Muy Buenas primo!
Caray que animado está esto!
Oye nada, es para despedirme que yo ya me voy para Galicia, que allí desconecto de todo lo que tiene una pantalla (TV y Ordenata)!
Bueno tampoco queda mucho para que nos veamos en Italia y de boda!!! Hemos quedado con los amigos de Vania y Alex que haremos una cena especial el día antes de la boda, vamos, que iremos todos los jovenzuelos para irnos conociendo, yo ya conozco algunos son muy majos, claro que estos son de BCN, ya veras con los que son japoneses, holandeses, italianos... ahí sí que me voy a reir, tengo que empezar a practicar el lenguaje de la mímica ¬¬!!
Venga nususvemos en Italia!
baccio
Elena (la capo di tutti capi)
espere que algun dia actualitzes...
besets
Mareta
ACTUALÍZAAAAATEEE!!!!
PD: En breves la croquetada!!
Elena
Publicar un comentario