domingo, 11 de mayo de 2008

nova etapa

Sí, una nova etapa. I ara sí que va en sèrio.

Vaig tornar a Dinamarca l'1 de maig, després d'haver viscut un mes i mig magnífic. Ha sigut una mena d'acomiadament d'un tipus de vida, que segons les previsions quedarà suspés almenys durant els pròxims 3 anys. Tot va començar aquell 17 de març, aquell fred 17 de març, en què vaig abandonar un Copenhague molt nevat, sense saber ben bé si seria un "fins prompte" o un "adéu". Al dia següent tornava a casa, i canviava radicalment de la neu a un Sol revitalitzant. A València m'esperava la meua família (incloses les meues cosines) i unes Falles que vaig gaudir com si no les hagués conegut mai. Després va vindre una Pasqua al mas, a Reus, i sense tindre temps per assumir que havia tornat a casa, agafava un avió a Roma.

El viatge que vaig realitzar per l'oest i el nord-oest de Itàlia ha sigut sense dubte un dels millors que he fet en la meua vida. Per eixa gent tan especial, per un temps increïble, una arquitectura, un paisatge i un art exhuberants i replets de secrets per descobrir, i un menjar i uns "gelatos" divís.
Aurora, Majo, Lean i Juli em van fer sentir com a casa, al temps que eixes divertidíssimes converses nocturnes en l'habitació d'Aurora i Majo, amb frases tan bones com Majo diguent "A vosotros no os pasa que os levantáis de dormir sin pantalones algunas veces?" i la seva posterior "xe, voy a callarme ya, que me canso de oir mi voz!", em van fer sentir com un xiquet en un campament. Gràcies per eixos meravellosos moments!
Descobrir Siena, i Florència amb Aurora, Mar i Clara i després pel meu compte va ser tota una experiència. Com ja sabeu Florència és una ciutat increïble. I si he de seleccionar el meu lloc favorit, diria que és la vista de la ciutat des de la Piazzale de Michelangelo. És un d'eixos llocs on s'ha d'anar amb una tipeta que de moment no ha volgut donar-se a conèixer...

I què dir de Torino, Milan, però sobretot Pier! Doncs que va ser com pujar-se en una màquina del temps i tornar a fer l'erasmus, amb la falta de Carles, però amb un Pier amb ganes de fer tot el que no va voler fer a Copenhague per tindre nòvia en aquells moments. I eixe Pier és el millor. És un tipet que no ha nascut per compartir una vida amb una tipeta, eixe ha nascut per caçar. Ho té en la sang. El tio va fer tota una demostració i va besar a una xica californiana i va obtindre el seu número de telèfon en tan sols 5 minuts! Increïble!

Després d'haver-me empassat quasi tota la meua guia Lonely Planet sobre Itàlia de 900 pàgines, vaig tornar a València, havent aprés moltíssim sobre... la vida, en definitiva.

Els següents dies em vaig dedicar a adaptar el meu Projecte Final de Carrera a la versió espanyola, i de nou sense donar-me temps a assumir que tornava a estar a casa, me n'anava a Galícia, la meua bellíssima terra natal.

Encara que Galícia és meravellosa, el millor va ser tornar a estar amb Letícia. Què bonica que és. És una d'eixes persones precioses, que tant difícils són de trobar. Ella té la gran gràcia de què és tan feliç que comunica eixa felicitat. I ú no pot evitar sentir-se bé quan xerra amb ella sobre qualsevol cosa. He gaudit amb ella d'una excursió per l`àrea del Miño amb una gent magnífica. Els monitors se n'eixiren. Una nit vam fer "noche de terror", que això als gallegs els mola molt, i van començar a contar unes històries que feien morir de riure. Jo tractava d'apagar eixes ganes de riure, perquè la professionalitat dels gallegs quan parlen de "meigas" i de parets que ploren sang, o rodes del volum d'una minicadena que giren soles no té igual, i la seva seriositat et deixava amb el dubte de si realment es creien el que deien!

Després de donar tantes voltes pel món, vaig tornar per fi, d'una manera més definitiva, a València. Vaig estar uns dies pel poli, com si res hagués passat en els darrers dos anys. Vaig passar una vesprà de xarreta super agradable amb el tipet, què en un mercadet de menjar i begudes típics valencians, el molt burro es va comprar cinc tíquets i al final va agafar un pet xicotet i tot. Que la gent quan el veia pel poli li preguntava "tipet, has begut?". Per fi vaig conèixer a Majo, la tipeta oficial, que em va caure super bé, i espere que tot vaja bé entre ells dos si decideixen que siga així. També vaig compartir algun dinar amb Edu i Johan, i uns dies després, ja just el dia abans de tornar a Copenhague, van ser les famoses paelles del poli. Una experiència que em feia gràcia viure, i que em va agradar moltíssim durant l'elaboració de la fideuà que va organitzar el Johan, que misteriosament va eixir bona. I dic misteriosament (mireu la foto en que jo tinc el polze diguent "açò no valdrà res!") perquè el Johan poseeix el màgic do de que li isca bé una fideuà utilitzant aigua corrent en lloc de caldo de peix, afegint una quantitat ínfima de marisc i damunt cremant-lo (el caldo, si se li pot dir així, era negre completament), i finalment quasi oblidant-se d'afegir la sal (i amb Edu tirant la sal a grapats, i a ull). M'ho vaig passar molt bé, molt divertit, però he de dir que encara que vaig gaudir molt de la companyia de Saül i tots els químics, amb la seua famosa "conga, conga, me gusta la milonga", el final de les paelles va ser molt trist, quan tota la gent va marxar de la festa allò semblava un abocador. I crec que uns estudiants d'enginyeria, que tant se'ns parla de medi ambient, hauríem de donar exemple. I si fos per mi, les paelles en el poli no existirien. I mira que ho passí bé, però festes es poden fer sense ser uns bruts i sense eixos desgavells.

I bé, no em puc oblidar del meravellós temps que he passat amb els meus germans i els meus pares. Ha sigut un plaer tornar a estar a casa.

Com sabeu, ara torne a estar a Copenhague. Treballaré en la DTU com assistent de recerca (faré més o menys el mateix que feia abans, però cobrant) durant maig i juny, i si tot continua bé (de moment va bé segons m'han dit), començaré el meu doctorat l'1 d'agost, que acabaria segons el planning el 31 de juliol de 2011.

Sí, jo també em vaig ensurtar quan vaig veure l'any 2011 sobre un paper. I no ha sigut una decisió fàcil. Però, dins de mi, crec que tenia la decisió presa des del primer dia. M'agrada la vida en la universitat, i la vida fora, conèixer coreans, xinesos, txecs, espanyols... I m'agrada la forma de treballar del nostre (crec que ara ja puc començar a dir-ho) grup de recerca. Sobretot m'agrada la gent. Crec que tinc l'oportunitat d'aprendre moltíssim com a professional però sobretot com a persona dels pròxims 3 anys, així que encara que de vegades tinga por del futur i em pregunte si estaré a l'altura, m'agrada pensar en com crec que seré jo després d'aquestos anys i en tot allò i tots aquells que podré haver conegut.

Els primers dies per ací dalt han sigut com una "lag phase", si em permeteu el terme. Ha costat (i encara consta) comprendre que moltes coses han canviat, i que ara sí, comença una nova etapa. Carles, Zhimin (un amic xinés que es va alegrar moltíssim de tornar a vore'm, em va dir "oh! pensava que no et tornaria a vore!"), els e-mails de Hyejin i Pavel, i el partit de futbol de divendres passat m'han ajudat a recordar que aquí també tinc la meua vida. I que és i pot ser molt agradable. És una llàstima que la gent haurà de marxar algun dia, però el fet d'haver-los conegut ja és una sort, i em dona l'esperança de que coneixeré gent com ells i elles de nou en el futur.

Ara visc en un apartament a Copenhague, allò que sempre havia volgut, i a més a més, just en el centre. Visc en una de les millors zones de la ciutat, just al costat d'un dels llacs de la ciutat i en la zona d'eixir per la nit, repleta de bars i cafés. La llàstima, que compartisc pis amb una tipeta danesa d'uns 30 anys que no té massa afició per la conversació. Segons em va dir per e-mail, ha estudiat literatura danesa, i ara és "free-lance writer", cosa que pintava molt bé al principi, però que ara ni tan sols he pogut confirmar perquè esta tipeta s'amaga en la seua habitació constantment. De vegades em dic a mí mateix, "mira, és tímida, què li anem a fer", però jo també ho sóc, i una cosa és ser tímid i una altra ser un poc estúpid. En fi, crec que el lloc on visc ara serà temporal, encara que la localització és realment bona. Idealment m'agradaria compartir un pis amb altres estudiants, és un projecte que tinc en ment i que m'hauré de plantejar seriosament pròximament.

El tema estrella d'aquesta entrada podria ser parlar un poquet sobre Annette, la tipeta de Carles, que ja conec bastant bé (almenys m'he pogut fer ja una primera molt bona impressió). Però crec que no em correspon a mi parlar d'ella (eh! Carles!), així que no ho faré. Això sí, no puc deixar de dir que com a membre del consell de savis, Annette m'ha caigut molt bé i que se'ls veu super bé junts, cosa que m'alegra moltíssim. Damunt Carles és super bon tipet i em convida a sortir amb ells de sopar per ahi, encara que jo faça de farolet... Per cert que divendres per la nit van fer una TDC party (recordeu? "Tour de chambres") en la resi de Carles, i em va convidar. Ho vaig passar super bé, i espere poder tornar per allí prompte, perquè hi ha molt bon rollo, i per què no confesar-ho, alguna xiqueta espectacular. Espere que Carles em pase les fotos prompte i si algun dia d'aquesta vida s'anima a tornar a escriure en un blog, que espere siga així després del toc d'atenció que li hem fet tots, les penge ell mateix, encara que algunes d'elles poden fer que perdeu tot el vostre respecte per nosaltres (o no, tal volta augmente, jeje, no dic més...).

Crec que ja he abusat bastant del vostre temps, si és que heu arribat fins ací. Hi havia moltes coses que contar. Ha sigut un plaer vore-vos a tots. Fins molt prompte i una abraçada molt forta del vostre petit electronet, que ja s'està fent un electró adult!

àlbert

P.S. La cançó que sona (que ja haurà acabat de sonar ja fa rato, amb el rollo que vos he soltat), me la va passar Leticia. M'encanta perquè és una cançó tan happy com ho és ella!
Moments

Il·luminació del carrer Sueca (Falles)

Fontana di Trevi (Roma)

Aurora i jo sobre el Ponte Vechio (Florència)

Vista de Florència des del Piazzale Michelangelo


Pier i jo en una pizzeria napolitana a Torino, on vaig menjar la millor pizza de la meua vida.

Leticia i jo a Bayona (Galícia)

El grup de l'excursió a la desembocadura del Miño

Edu, Johan i jo amb la nostra creació miraculosa (València, paelles ETSII)

10 comentarios:

Anónimo dijo...

tot molt be. Molt complet, ja estem al dia de tot.

Discrepar en una cosa, en la parcela que entre tots vam pagar, hi han 15 euros que són expressament per a la neteja i acondicionament del parking eixe, hi haurien mes de 50 parceles segur, així que ix un pico. Si passes a les 8 del matí del dia següent, està com si ahí mai s'hagueren fet paelles.

Has aprofitat el temps a casa, i has pres una decissió, que et durà a estar tres anys més a Dinamarca, i que t'obrirà les portes de pràcticament qualsevol universitat del món, quan acaben eixos tres anys. Doctorat per la DTU, això sòna molt be.

Encara que no sé si podràs vindre en estiu, espere que ens vejam més tard o més promte.

Hauries d'haver avisat amb més temps de l'exposició a bioquímica que jo volia anar, però ja veig que has anat de bolit.

Si penges d'estrangis una foto de la tipeta de Carles tampoc passaria res.

Una entrada tan llarga es mereixia un comentari llarg.

Mar dijo...

Ciao!

Primer que tot dir-te que em va fer molta il·lusió el teu sms des del mòbil danés per felicitar-me!(no pensava que t'enrecordares jeje).
M'alegre que tot et vaja tant bé al teu grup de recerca Senyor Investigador. I tranquil que el 2011 está a la vuelta de la esquina i espere que en tres anys tinga temps de complir la promesa que et dec ( que et sembla a setembre-octubre??)
Jo com a novetat et conte que vaig a l'isola di Sardegna en un parell de setmanes, encara que sols per un cap de setmana, que compensaré anant 10 dies en agost a recòrrer tota l'illa.

Molts besets perla!!!

PD. Records al tipet que ja té tipeta!

AURORA dijo...

Ciao Albert! m'alegra moltíssim llegir que el teu viatge per italia ha sigut un dels millors de la teua vida. Per a mi també va ser un gran plaer retrobar-me amb vosaltres.

Espere que aquests anys que t'esperen t'enrriquisquen encara més acadèmicament i com a persona, no tinc dubte. Sabent que vas a estar tot ixe temps per allí, encara tinc 3 anys per davant per a viatjar a Copenhague.

Molts besets!!!!

Anónimo dijo...

què sàpigues que...a pesar de ser amics, les ganes de fulminar-te ara mateix les tinc a flor de pell.
Bàsicament per dos motius:

1.- Tinc molta enveja de lo del teu doctorat, la veritat es que pintava molt be ja des del principi, i probablement serà molt bo.

2.- M'ha costat estar despert fins al final de la entrada. Ja sé que justament jo, no sóc qui per a criticar, ja que les meues entrades són merda i curta. Però és cert, que este viatge t'has esplaiat...

M'alegre que t'ho hages passat tant bé a Itàlia ;), amb Leticia i a casa. La veritat és que de vegades cal tornar a vore a els de casa, i disfrutar amb ells.

Un abraç molt fort i records per a Carles!

Leandre.

P.S:jo encara no he anat a paelles...

Julián Mora Lucas dijo...

Electró, electró... Te creíem perdut i adherit a la moda del esfumisme virtual que es porta en Copenhague, juas, juas...

Abans que res, menudo puro d'entrada, matxo. Preciosa, això sí, pero ja saps que 'lo bueno, si breve, dos veces bueno'. No dic que contes menys, però que ens ho contes en dues o tres etapetes...

Estic d'acord amb Leandre en que em reconec envejós (de tu i de Carles) per haver tret les ganes i la il·lusió de començar aquesta nova etapa de formació en la vostra vida, amb tanta determinació i sobretot, per la porta gran com ho heu fet. Sou els cap de llança de la nostra generació d'Eng. Químics i augure un futur daurat per als anys veniders.

Lo bó també s'acaba per a mi. Comence a notar com el meu sinusoide oscil·la al voltant de mitjanes més baixes que altres temps ací. El compte enrere és un llop ferotge que s'aveïna i a dies de hui em pregunte què hi pot haver després de La Tierra Prometida i d'haver deixat escapar, qui sap si, la dona de la meua vida.

No sé quan ens tornarem a vore, però que vaja molt bé en la nova aventura.

Un fort abraç!

JULI

Anónimo dijo...

Ei e-!!

Sort que feia temps que no entrava i estava disposat a menjar-me totes les entrades que tingueres fins al moment, així que m'he pogut enfrentar a la teua prosa en un únic assalt.

Me n'alegre que t'ho passares bé eixa vesprà al poli, jo et vaig dir q m'ho gastaria tot i així va ser!!. Doncs eixa nit m'acabí d'agafar el pet!!.

Llàstima que majo et caiguera bé, massa tard, en fi, no sé si haurà estat una cagada però ja ho he fet.

Ara em vaig al llit ja que el meu cos així m'ho demana.

Ah, si vols viure amb lucia, recorda això que les tipetes meet tipetes!!. Nanit!!

Anónimo dijo...

Wenas Albert!
How are you?? x aquí continua el mal tiempo, pero ya sabes el dicho "a mal tiempo buena cara", así que nada, a contentarse con lo que hay.
Menudo rollo + largo has escrito, para que luego digas que no tienes tiempo. Cuando acabes, es decir, en el 2011 (realmente suena a peli de ciencia-ficción) deberías reunir todos tus comentarios del blog y hacer un libro bajo el título "Experiencias de un valenciano en Cophangen" o "diario de un erasmus", creo que tendrías éxito.
En fin, te escribo para agradecerte el e-mail con la cancioncita y para actualizarte un poco: Para tu información no ganamos eurovisión; lo se, es increible!!! como es posible que no ganaramos con el "chiqui-chiqui"???? pero si era un éxito seguro!!! en vez de nosotros gano Rusia, tendrías que haber visto el montaje, un tio super-gay luciendo pectorales (típico de los gays) con un violinista tocando un STRADIVARIUS!!!! y otro gay patinando con patines de hielo!!! mientras el cantante se iba moviendo por el escenario descanzo!!! (supongo que hicieron falta muchos ensayos para que el de los patines no le cortase un pie).
Y ya no hay + novedades (que mundo tan soso). Pero te mando un par de links para que te rías un rato:
http://es.youtube.com/watch?v=IIgFsqpahsc
http://es.youtube.com/watch?v=i9tAe3B8lAo

Besillos,
María

Anónimo dijo...

Hola albertet!!

Fa ja dies que me vaig llegir la parrafà esta (que diguen lo que diguen, està molt bé, i quan més llargues de més coses m'entere jo :P), però te comente ara perque he entrat a vore si havies escrit més pero nooo! I dic vaig a deixarli un comentariet, toca.
Els papas estan en basel! I ací stem victor i jo, passant el cap d setmana.. El divendres a la 1 de la nit posarem supertramp en la minicadena i victor solta: uuuhh q rebeldes som, posem supertramp a altes hores de la nit..! Com se nota que no stan els papàs..! jajaj I res, ahir (dissabte) vam vore Sueños de un seductor i ens tronxarem, victor ja era la segona volta q la veia. Si no lhas vist, q ara mateix no ho se, mirala.
Ui ara plou molt d repent! Es que el temps esta un poc boig i fa lo que vol..

Albeeeeeeeeeeert!! Saps q?? Tinc un 10 en la recuperació de física!! De 2 a 10 jaja! I era prou complicada ^^ És el 10 que més m'ha alegrat mai :D

Wno te dixe que demà tinc examen de alemà (me jugue el titol de 2n, perque els de conselleria son molt guais i han llevat la possibilitat de tornarlo a fer en stembre, x a que anem a les privades i wno ja se sap..)

Besets!!

Paula

Anónimo dijo...

Ah, per cert, m'encanta la foto que estàs en leticia, ixes molt bé! I les altres tmbé, la que esteu tots igualets es graciosa.

Ale dew!

Anónimo dijo...

Espere que no tingues un límit de comentaris xq stic malgastant-los, pero una cosa més, com se diu ixa cnçó?? mola molt! dime el titol i me la baixaré.

Records de víctor que diu que algun dia se passarà per ací a llegir, que va un pooooc atrasat :P