martes, 29 de enero de 2008

l'amour...

... j'en veux pas.
Com que no tinc temps per escriure ara, deixe aquesta espècie d'anunci de la pròxima entrada, que arribarà als cinemes en els pròxims dies. Així almenys lleve ja d'una punyetera vegada el video de les mosques petorreres, que es veu no ha tingut massa èxit.

I com que jo a diferència de vosaltres no sóc un bon poeta, doncs m'apropie de les creacions dels atres. Aquesta cançó, descoberta fa no-res, representa l'esperit d'esta nova etapa que comença en la meua vida. Ja està bé de fer el ridícul, ara vaig de "madurito"... Conclusió principal del viatge a Berlin. Un viatge d'eixos que et fan sentir feliç; feliç de tindre els amics que tens. Un viatge que mereix una entrada a part. Perquè Berlin no seria Berlin sense Juli i Lean.
I com a símbol d'aquesta nova filosofia de la vida, ahi queden tremendes portades de disc...


Aquesta foto demostra entre altres coses que: (1) no s'ha de fer fotos a contrallum (2) hi ha coses que ni el photoshop pot arreglar, encara que he de confesar que he gastat el office photoeditor o com es diga, la qual cosa significa que (3) no tinc ni puta idea de retocar fotos.





L'amour

L'amour, hum hum, pas pour moi,
Tous ces "toujours",
C'est pas net, ça joue des tours,
Ca s'approche sans se montrer,
Comme un traître de velours,
Ca me blesse ou me lasse selon les jours

L'amour, hum hum, ça ne vaut rien,
Ça m'inquiète de tout,
Et ça se déguise en doux,
Quand ça gronde, quand ça me mord,
Alors oui, c'est pire que tout,
Car j'en veux, hum hum, plus encore,

Pourquoi faire ce tas de plaisirs, de frissons, de caresses, de pauvres promesses ?
A quoi bon se laisser reprendre
Le cour en chamade,
Ne rien y comprendre,
C'est une embuscade,

L'amour ça ne va pas,
C'est pas du Saint Laurent,
Ca ne tombe pas parfaitement,
Si je ne trouve pas mon style ce n'est pas faute d'essayer,
Et l'amour j'laisse tomber !

A quoi bon ce tas de plaisirs, de frissons, de caresses, de pauvres promesses ?
Pourquoi faire se laisser reprendre,
Le cour en chamade,
Ne rien y comprendre,
C'est une embuscade,

L'amour, hum hum, j'en veux pas
J'préfère de temps de temps
Je préfère le goût du vent
Le goût étrange et doux de la peau de mes amants,
Mais l'amour, hum hum, pas vraiment!
...
P.S. No me direu que no vos he deixat els comentaris ofensius en bandeja... en plan: "això del madurito igual li funciona al sarkozy, però a tu..." Ala pues, quedeu-se a gust. A mi me la suda, com que vaig de madurito...

4 comentarios:

Julián Mora Lucas dijo...

Ie, madurito! On està el meu vídeo de Rambo IV?

Anónimo dijo...

Albert, amb el rotllo de madurito a qui vols atraure, a divorciades desitjoses de provar un cos q no siga el del seu ex-home, a "viejunas" q no sabran si pagar-te després de follar-te, pq ho faran elles no tu, o a xiquetes cursis q pensaran, oh quin xic més cult i interessant, és el meu príncep blau!!

En fi, espere l'entrada següent, q siga més graciosa i q parle més de tu i el vostre viatge a berlín, del pq vols ser un madurito i tot això.

P.D: Em sent traït doncs jo pensava q ja teníem un grup els q anàrem a l'eurotour amb la nostra portada a les muralles del castell de Hamlet..us odie a tots!!!

Anónimo dijo...

Bueno, ja que ja t'estan posant a caldo, no caldrà que jo també ho faça.

Només diré que el viatge ha estat molt molt divertit, i que jo ho necessitava.

En lo que respecta al rotllo madurito...em sembla que si ho has d'anar proclamant i demostrant, es que encara no el tens assumit. I segon, crec que quan ja el tens assumit, només funciona amb cert tipus de dones (més o menys les descrites pel Tipet). Així que deixeu-se de tonteries...i busqueu xiquetes boniques i normals.

Leandre.

Anónimo dijo...

Muy buenas Albert!
Mmm... pues no se que decirte... quizá lo mejor será que te diga, sin comentarios. Ya no tiene gracia meterme contigo diciéndote que tu entrada suena un “poquitín cursi, apastelada y edulcorada” por que ya lo tienes asumido, como vas de madurito (has visto que sutil soy, seguro que ni te has dado cuenta). Bueno bromas aparte, sólo decirte que gracias por la felicitación y que como regalo quiero que me mandes las fotos (sí, me hago un poco pesada pero es lo que hay, y te aguantas!). Por cierto, ya colgué las fotos del desfile de María en mi espacio, se han hecho de rogar pero es lo que tienen las cosas buenas.
Venga ‘madurito’, esperaré tu siguiente entrada!

Besos!

Elena (BCN-RM)