Hola a tots i totes!
Aquest és un intent desesperat de rescatar aquest blog de la deixadesa més gran mai vista. Podria tractar de buscar alguna excusa per explicar perquè no he escrit en tant de temps, però simplement seria això, una excusa. Supose que el que ha ocorregut és que ens hem acostumat a aquesta vida. Ja s’ha fet normal el sentir anglés i danés per tot arreu, que ploga i que no ens mengem una rosca.
Així i tot, coses, n’han passat moltes. Fa ja més de dues setmanes va haver una nevada increïble. Una “snow storm”! En boca d’un company danés, “very bad stuff”!! ja vos ho podeu imaginar. Mai havia vist tanta neu junta, en alguns llocs 40 o 50 cm... Deixe les fotos més avall.
Però això ja queda lluny! I no interessa. Jo sé que als tipets els agradaria que els parlés de tipetes, però com que hi ha poc que contar, doncs hauré de buscar altres temes. I bé, el poc que hi ha que contar, ho deixaré per al final, i així m’assegure que capte l’atenció.
Els últims caps de setmana i algun altre dia solt hem estat eixint amb dues amigues, una més boja que l’altra, però bona gent. Una és americana i vegetariana (dos conceptes que costa relacionar), i perquè vos feu una idea de lo boja que està, aquells dies de la nevada tan impressionant, la tia anava per ahi en deportives i sense mitxons!! Tot el país en alerta de neu i ella feliç! El millor és que li va confessar a Carles que en realitat volia posar-se les sandàlies, però que quan va vore la neu s’ho va pensar i va dir, “ai, tal volta siga millor idea posar-se les deportives, va...” L’altra xiqueta és francesa i molt bona xiqueta també. Ahí ja ho he dit tot, res que fer. Tal volta Carles puga traure alguna cosa en clar, però jo res de res.
El cas és que volia parlar-vos dels plans que hem fet. Doncs un dia anàrem a un concert de l’orquestra radiofònica de Dinamarca, que tocaven Scheherazade a Copenhagen. Es tracta d’una obra clàssica de Korzakov (perdó si escric malament alguna cosa) que està basada en “les mil i una nits”. Va ser increïble. Vos deixe la música com a fons.
La millor de les eixides que hem fet en els últims dies va ser al Teatre Real de Copenhagen, on vam vore una obra de ballet. Sí, hem estat molt intel·lectuals últimament! L’obra era de ballet clàssic, amb música que volia ser del segle XVII o XVIII però desafinada, per fer-ho modernet. Vamos, una cagada, amb tots els meus respectes pel senyor compositor. Carles i jo estàvem expectants, perquè l’obra prometia tindre un toc “erotiske”, segons el fulletó, però el més “erotiske” que van fer va ser llançar-se un bes per l’aire.
Canviant de tema, l’altre dia Carles i jo vam fer la primera paella de la nostra vida. Un moment històric en la vida de tot xic valencià, moment que marca la fi de la post-adolescència i el començament de l’era adulta. Sí, això del sexe és un altre criteri que se sol aplicar, però incorrectament, especialment en el nostre cas.
Com podeu vore la paella té bastanta pinta de ser, indeed, a paella (açò del indeed és una paraula anglesa que la claven on no saben què ficar, realment no aporta res a la frase). Passaria per paella per als no iniciats, però per a un bon observador, tan sols s’aproximaria. Per començar, està feta al forn... Té baines de pèsols en lloc de bajoqueta, “beans” esclafats en lloc de garrofó, i una animalà de tomaca de pot. El resultat? Un 7 per a ser una paella de beginners. Sutil toc atomacat, però l’arròs al punt. Escolteu, a vore què farien els nostres pares amb els nostres recursos!!
He d’informar-vos, a aquells qui no ho sapigueu, que l’any que ve , si tot va bé, em quede en Dinamarca per a fer el projecte. Començaria en setembre, i es tractaria de modelitzar un sistema de mesura de biomassa on-line (sense haver de prendre mostra i endur-se-la al laboratori) en fermentadors. Vamos, biotecnologia a saco i estadística. Crec que serà interessant, ja vorem. Tinc una mescla d’emoció, expectació i acollonament del més profund. De moment, el primer pas, el més difícil, ja està donat, ara falta pegar-los dues bufetades als atontolinats de relacions internacionals de la etsii perquè em facen cas, que de moment passen de mí...
I bé, ha arribat el moment esperat on vos vaig a resumir com està la situació amorosa per ací....
0
Ja està.
Què voleu? És el que hi ha... Jo m’esforce, i tracte de quedar com un cavaller amb les xiques de la meua classe i tal. Però no aconseguisc deixar de sentir-me ignorat a un altre nivell que no siga l’estrictament acadèmic. Jo em faig il·lusions i tal, especialment amb una xica francesa (com no) que és la meua debilitat, però res que fer... de moment...
Bah! Pa què enganyar-se? Que res, i ja està. Fa un temps em vaig declarar oficialment “asexual”, passe de tot, tu! Si alguna bonica xiqueta vol donar-me carinyo, com diu Carles, doncs que s’ho curre per fer-m’ho vore viable...
Acabe ja, amb l’esperança de que la nova entrada no tardarà tant com ho ha fet aquesta. Tinc moltes ganes de que els senyors il·lustrísims, excel·lentíssims i magnífics tipets, vinguen a visitar-nos, i de que anem a Berlin. També de que tota la tropa de cosins vinga!!
Aprofite l’ocasió per felicitar formalment a l’equip de futbol de Saül, Edu, etc, que per fi s’han coronat i han pujat a primera divisó de la UPV!! Fa molt, molt de temps, vaig formar part d’eixe equip, format per un exèrcit de gent de p... mare. Em sent orgullós, tu! Per cert, per als tipets, que quan vinguen, si volen podrien portar un baló de futbol, i faríem un partidet al costat de casa o a la DTU, que hi ha una gespa millor que la de Mestalla. Serem 9 tios contant amb Pier, així que perfecte.
Un abraçot molt fort!
Albert
4 comentarios:
Ciao!!!
Com et curres la pagineta eh?? Res, que hui he pogut connectar-me a internet desde el saló de casa i no per damunt del meu letto que sembra que estiga fent qualcosa estrana. Que bonic tot nevaet no?? I el fred que degeu estar passant... A nosaltres en Torino, ens ha arrivat ara l'hivern. Total, que per fi puc usar tota la pedaço maleta que em vaig portar plena de jerseis de coll alt!!!
Així que et quedes a Dinamarca per fer projecte, molt rebé, fora casa s'està millor, pa que enganyar-nos. Espere que el projecte sobre biotecnologia+estadistica(hauràs de posar-te en contacte amb el tito Alberto Ferrer) t'agrade tant com a mi el meu. Em passe el dia al laboratori, preprarant els meus campioni(mostres) i fent distints hibrids per vore com puc millorar-los. Ja he aconseguit fer proves de TGA, DSC i les de tracció... una passada.
En quant a xiques has d'aplicar el mètode italià. No vius en un??? Pues devi imparare un po. Açò és un consell que et done, perquè després de un mes i mig per aquestes terres he de reconeixer que com els xics italians hi han pocs i que saben dir coses molt boniques... Bé segur que al final alguna xiqueta caurà, que els tipets valeu molt.
Ciao!!!
Electró inquiet!
Ostia quins esglais em pega la teua música de 'Bienvenidos' cada vegada que entre al blog. Comence a tancar finestres i fins que no he xapat fins la tapa del portàtil no m'adone que es la teua pàgina que m'està montant un jaleo.
Home, per on començar... No pretindreu guanyar-se el cor d'una gabatxa amb una paella com aquella. Encara que la intenció és el que conta, i fins i tot estaria bona. Ni tampoc pretindreu ficar a una tia calenta duent-la al Teatre Real. Això per a quan ja estigau liats amb una. Creu-me, hi ha que buscar barets guays i ahi és on hi ha que aplicar el manual del buen obrero i començar a treballar-se a la tia: inviteu a una copeta, li mengeu l'orelleta... I ja està quasi fet. Si eixa nit no ha caigut és perquè és una frígida (estic parlant en plural per aplicar-li el conte a Carles també).
Jo parle molt, però a part de l'esporàdica machada de la Canària continue passant la mà per la paret. Ací comencem a arribar al punto de 'no retorno' amb les ties i els tios. O comences una relació ara, o ja no val la pena que t'embarques. Per això, encara què la Canària no és el meu tipo ni mai m'havia fixat amb ella, em planteje deixar-me dur a vore què passa. Però, com t'habrà dit Carles, abans dec de resoldre un assumpte previ en el què tinc ficat una mica més de cor. Pronte es sabrà algo.
T'han fixat en Copenague? Això està de puta mare. M'alegre molt. Que no tornarem a fer les putes pràctiques de simulació hidràulica en el laboratori eixe de merda del Sr. Miguel & Co.? Per Europa s'està millor. Jo en quant comence el segon quadrimestre em fique a la recerca del projecte que em permeta quedar-me ací un 6 mesos més. De pensar que tinc que tornar a València m'entren calfrets, malgrat que després d'haver estat els meus pares ací d'alguna manera incomprensible trobes a faltar coses de la teua vida anterior. Sobretot, persones.
Bé, resumint. Que ja tinc moltes ganes de trobar-me amb tots vosaltres allí dalt, i més ara que estic estudiant un puro d'examen que em té destroçat de cansanci. Que es preparen les daneses i les danones!
Un fort abraç!
JULI
El meu comentari que tocaria estar ací, està en les fotos, dos entrades mes avall.
Aquest és un gran recurs que està proporcionant i ho donen de forma gratuïta. M'agrada veure llocs web que comprenen el valor de proporcionar un recurs important de forma gratuïta. Jo realment estimava la lectura del seu missatge. Gràcies!
Publicar un comentario