sábado, 24 de marzo de 2007
jueves, 22 de marzo de 2007
salvem el blog!
Hola a tots i totes!
Aquest és un intent desesperat de rescatar aquest blog de la deixadesa més gran mai vista. Podria tractar de buscar alguna excusa per explicar perquè no he escrit en tant de temps, però simplement seria això, una excusa. Supose que el que ha ocorregut és que ens hem acostumat a aquesta vida. Ja s’ha fet normal el sentir anglés i danés per tot arreu, que ploga i que no ens mengem una rosca.
Així i tot, coses, n’han passat moltes. Fa ja més de dues setmanes va haver una nevada increïble. Una “snow storm”! En boca d’un company danés, “very bad stuff”!! ja vos ho podeu imaginar. Mai havia vist tanta neu junta, en alguns llocs 40 o 50 cm... Deixe les fotos més avall.
Però això ja queda lluny! I no interessa. Jo sé que als tipets els agradaria que els parlés de tipetes, però com que hi ha poc que contar, doncs hauré de buscar altres temes. I bé, el poc que hi ha que contar, ho deixaré per al final, i així m’assegure que capte l’atenció.
Els últims caps de setmana i algun altre dia solt hem estat eixint amb dues amigues, una més boja que l’altra, però bona gent. Una és americana i vegetariana (dos conceptes que costa relacionar), i perquè vos feu una idea de lo boja que està, aquells dies de la nevada tan impressionant, la tia anava per ahi en deportives i sense mitxons!! Tot el país en alerta de neu i ella feliç! El millor és que li va confessar a Carles que en realitat volia posar-se les sandàlies, però que quan va vore la neu s’ho va pensar i va dir, “ai, tal volta siga millor idea posar-se les deportives, va...” L’altra xiqueta és francesa i molt bona xiqueta també. Ahí ja ho he dit tot, res que fer. Tal volta Carles puga traure alguna cosa en clar, però jo res de res.
El cas és que volia parlar-vos dels plans que hem fet. Doncs un dia anàrem a un concert de l’orquestra radiofònica de Dinamarca, que tocaven Scheherazade a Copenhagen. Es tracta d’una obra clàssica de Korzakov (perdó si escric malament alguna cosa) que està basada en “les mil i una nits”. Va ser increïble. Vos deixe la música com a fons.
La millor de les eixides que hem fet en els últims dies va ser al Teatre Real de Copenhagen, on vam vore una obra de ballet. Sí, hem estat molt intel·lectuals últimament! L’obra era de ballet clàssic, amb música que volia ser del segle XVII o XVIII però desafinada, per fer-ho modernet. Vamos, una cagada, amb tots els meus respectes pel senyor compositor. Carles i jo estàvem expectants, perquè l’obra prometia tindre un toc “erotiske”, segons el fulletó, però el més “erotiske” que van fer va ser llançar-se un bes per l’aire.
Canviant de tema, l’altre dia Carles i jo vam fer la primera paella de la nostra vida. Un moment històric en la vida de tot xic valencià, moment que marca la fi de la post-adolescència i el començament de l’era adulta. Sí, això del sexe és un altre criteri que se sol aplicar, però incorrectament, especialment en el nostre cas.
Com podeu vore la paella té bastanta pinta de ser, indeed, a paella (açò del indeed és una paraula anglesa que la claven on no saben què ficar, realment no aporta res a la frase). Passaria per paella per als no iniciats, però per a un bon observador, tan sols s’aproximaria. Per començar, està feta al forn... Té baines de pèsols en lloc de bajoqueta, “beans” esclafats en lloc de garrofó, i una animalà de tomaca de pot. El resultat? Un 7 per a ser una paella de beginners. Sutil toc atomacat, però l’arròs al punt. Escolteu, a vore què farien els nostres pares amb els nostres recursos!!
He d’informar-vos, a aquells qui no ho sapigueu, que l’any que ve , si tot va bé, em quede en Dinamarca per a fer el projecte. Començaria en setembre, i es tractaria de modelitzar un sistema de mesura de biomassa on-line (sense haver de prendre mostra i endur-se-la al laboratori) en fermentadors. Vamos, biotecnologia a saco i estadística. Crec que serà interessant, ja vorem. Tinc una mescla d’emoció, expectació i acollonament del més profund. De moment, el primer pas, el més difícil, ja està donat, ara falta pegar-los dues bufetades als atontolinats de relacions internacionals de la etsii perquè em facen cas, que de moment passen de mí...
I bé, ha arribat el moment esperat on vos vaig a resumir com està la situació amorosa per ací....
0
Ja està.
Què voleu? És el que hi ha... Jo m’esforce, i tracte de quedar com un cavaller amb les xiques de la meua classe i tal. Però no aconseguisc deixar de sentir-me ignorat a un altre nivell que no siga l’estrictament acadèmic. Jo em faig il·lusions i tal, especialment amb una xica francesa (com no) que és la meua debilitat, però res que fer... de moment...
Bah! Pa què enganyar-se? Que res, i ja està. Fa un temps em vaig declarar oficialment “asexual”, passe de tot, tu! Si alguna bonica xiqueta vol donar-me carinyo, com diu Carles, doncs que s’ho curre per fer-m’ho vore viable...
Acabe ja, amb l’esperança de que la nova entrada no tardarà tant com ho ha fet aquesta. Tinc moltes ganes de que els senyors il·lustrísims, excel·lentíssims i magnífics tipets, vinguen a visitar-nos, i de que anem a Berlin. També de que tota la tropa de cosins vinga!!
Aprofite l’ocasió per felicitar formalment a l’equip de futbol de Saül, Edu, etc, que per fi s’han coronat i han pujat a primera divisó de la UPV!! Fa molt, molt de temps, vaig formar part d’eixe equip, format per un exèrcit de gent de p... mare. Em sent orgullós, tu! Per cert, per als tipets, que quan vinguen, si volen podrien portar un baló de futbol, i faríem un partidet al costat de casa o a la DTU, que hi ha una gespa millor que la de Mestalla. Serem 9 tios contant amb Pier, així que perfecte.
Un abraçot molt fort!
Albert
