Acaba el període de transició i prompte començarà el doctorat.
Divendres per la vesprà torne a València. Estaré a casa des del 4 de juliol fins al 29 de juliol. Aleshores tornaré a Dinamarca, i l’1 d’agost començaré el doctorat, una experiència que durarà 3 anys.
Se’m fa estrany pensar que passat-demà estaré de nou a casa. Des que vaig tornar a Dinamarca han passat només 2 mesos. No obstant això, han passat moltes coses. El mes de maig va ser l’acomiadament de Hyejin i de tot allò que envoltava d’alguna manera a la seua persona. L’acomiadament d’un tipus de vida. El mes de juny ha sigut un “tornar a començar”. I em sorpren que tot haja passat d’una manera tan natural. Sense donar-me compte m’he fet molt bon amic de Inês, una nova companya a la DTU. Pensant-ho bé, l’Eurocopa ha ajudat bastant en aquest procés, ja que ha donat l’excusa perfecta per moltes quedades i per trencar el gel.
Tot fa indicar que Inês serà un dels pilars sobre els quals es sostindrà la meua vida, almenys temporalment. M’ho passe amb ella genial, i els “coffee breaks” que hem començat a fer cada dia després de dinar no serien el mateix sense ella. Una tipeta simpàtica a més no poder i molt bona xiqueta. Llàstima que en principi torna a Portugal a finals de setembre, però en fi, a gaudir del present i si a cas a tractar de convéncer-la perquè es quede. Clar que això ha de nàixer d’ella, si no mai no aconseguirà ser feliç aquí.
Ara que la història es reescriu de nou, se’m fa estrany posar un parèntesi. Encara que això no lleva, per suposat, que no tinga moltes ganes de tornar a casa per tornar a vore a tot el món de nou.
Continua la búsqueda d’una nova casa per compartir eventualment amb Ana, una amiga portugesa, i amb Carles. Està molt difícil la cosa...
Aquesta entrada ha sigut bastant improvisada. Gràcies Juli i Elena per insistir en que escrivís. La pròxima des de València. Una abraçada molt gran a tots i totes!
Divendres per la vesprà torne a València. Estaré a casa des del 4 de juliol fins al 29 de juliol. Aleshores tornaré a Dinamarca, i l’1 d’agost començaré el doctorat, una experiència que durarà 3 anys.
Se’m fa estrany pensar que passat-demà estaré de nou a casa. Des que vaig tornar a Dinamarca han passat només 2 mesos. No obstant això, han passat moltes coses. El mes de maig va ser l’acomiadament de Hyejin i de tot allò que envoltava d’alguna manera a la seua persona. L’acomiadament d’un tipus de vida. El mes de juny ha sigut un “tornar a començar”. I em sorpren que tot haja passat d’una manera tan natural. Sense donar-me compte m’he fet molt bon amic de Inês, una nova companya a la DTU. Pensant-ho bé, l’Eurocopa ha ajudat bastant en aquest procés, ja que ha donat l’excusa perfecta per moltes quedades i per trencar el gel.
Tot fa indicar que Inês serà un dels pilars sobre els quals es sostindrà la meua vida, almenys temporalment. M’ho passe amb ella genial, i els “coffee breaks” que hem començat a fer cada dia després de dinar no serien el mateix sense ella. Una tipeta simpàtica a més no poder i molt bona xiqueta. Llàstima que en principi torna a Portugal a finals de setembre, però en fi, a gaudir del present i si a cas a tractar de convéncer-la perquè es quede. Clar que això ha de nàixer d’ella, si no mai no aconseguirà ser feliç aquí.
Ara que la història es reescriu de nou, se’m fa estrany posar un parèntesi. Encara que això no lleva, per suposat, que no tinga moltes ganes de tornar a casa per tornar a vore a tot el món de nou.
Continua la búsqueda d’una nova casa per compartir eventualment amb Ana, una amiga portugesa, i amb Carles. Està molt difícil la cosa...
Aquesta entrada ha sigut bastant improvisada. Gràcies Juli i Elena per insistir en que escrivís. La pròxima des de València. Una abraçada molt gran a tots i totes!
àlbert
