Estimats tots i totes,
Comence a tindre una quantitat de coses per contar tan gran que com no ho faça ja, la pròxima entrada serà tan llarga que no l’aguantarà ni la millor de les meues fans: Elena. Aniré posant entrades poc a poc, perquè si no, no les llegirà ningú.
Per ordre cronològic, ja feia temps que volia contar-vos el viatge que vaig fer amb el meu amic Pavel a uns penya-segats que hi ha al sud de Dinamarca. Un lloc preciós, que ja havíem tractat de visitar Carles i jo en una ocasió. Dic “tractar”, perquè aquell maleït dia algun déu va estar en contra nostra i no va voler que vegérem eixa meravella.
Aquest lloc del qual vos parle s’anomena Møns Klint, que significa “els penya-segats de Møn, una illa que queda al sud de Dinamarca.
Comence a tindre una quantitat de coses per contar tan gran que com no ho faça ja, la pròxima entrada serà tan llarga que no l’aguantarà ni la millor de les meues fans: Elena. Aniré posant entrades poc a poc, perquè si no, no les llegirà ningú.
Per ordre cronològic, ja feia temps que volia contar-vos el viatge que vaig fer amb el meu amic Pavel a uns penya-segats que hi ha al sud de Dinamarca. Un lloc preciós, que ja havíem tractat de visitar Carles i jo en una ocasió. Dic “tractar”, perquè aquell maleït dia algun déu va estar en contra nostra i no va voler que vegérem eixa meravella.
Aquest lloc del qual vos parle s’anomena Møns Klint, que significa “els penya-segats de Møn, una illa que queda al sud de Dinamarca.
Si voleu informació sobre aquest lloc podeu consultar la Wikipedia, que tot ho sap (http://en.wikipedia.org/wiki/Mons_Klint). Jo volia currar-m’ho i donar informació xula sobre aquest lloc, però no em dona temps. Simplement diré que són penya-segats de creta, que és el que es coneix en anglés com a chalk, però que no és guix.
Tal com diu la Wikipedia: the chalk forming the cliffs consists of the remains of shells from millions of microscopic creatures (coccolithophorids) which lived on the seabed over 70 million years ago. As a result of huge pressure from glaciers moving west, the terrain was compacted and pushed upwards, forming a number of hills and folds. When the ice melted at the end of the last ice age about 11,000 years ago, the cliffs emerged.
Increïble, no?
Ara et passeges per la costa i admires eixes muntanyes colossals al costat del mar, i ni se’t passa pel cap la possibilitat de què hagen estat creades per milions de criatures microscòpiques...
Quan passejàvem per allí, vam vore algú que altre que amb un martell picava en els penya-segats, i ara ja sé perquè. Estaven buscant fòssils.
Møns Klint és molt curiós. El material del què estan fets els penya-segats és tan bla que es desfà fàcilment amb les mans. I el mar, poc a poc, es va menjant les immenses muntanyes. Vaig llegir a la Wikipedia que un dels punts més alts de Dinamarca va estar a Møns Klint, però de sobte va caure, vençut per l’etern desgast de l’aigua.
Quan u passeja per la costa, ha d’anar molt en compte, ja que de tant en tant hi ha petits despreniments... Així que no es pot caminar pel costat del penya-segat. Però d’altra banda tampoc no es pot anar pel costat del mar... I això sempre que no puge la marea, aleshores, com diuen ací, “you are in trouble”. Em va contar el meu amic Pavel que una vegada va estar allí i els va pujar la marea de repent! I aleshores es van haver de llevar els pantalons i van haver de xopar-se fins a la cintura, perquè deia que si anaven pel costat del penya-segat, l’impacte de l’aigua era la millor de les dutxes. No em vull ni imaginar, jo que tinc una fixació per la temperatura dels meus peus, com devien acabar.
Pavel és un xic xec que vaig conéixer a classe de danés i que és super bon xaval. Very good people. Vam anar ell i jo i una parelleta de xecs, el nom dels quals la meua limitada memòria no pot recordar. Però també eren molt bons tipets.
Aquest Pavel està tan boig, que un dia va anar en bicicleta des de Copenhage fins als penya-segats, 8 hores en bici!! Però el més fort és que va eixir a les 6 de la vesprà i va arribar a les tantes de la nit... Aleshores, el seu amic i ell van dormir al ras... simplement amb un sac de dormir! I tot perquè volia vore rompre el dia! Però va tindre tan mala sort que li van eixir núvols i boira pel matí i no va poder vore res.
I bé, ho deixe ja per hui. Vaig a posar unes quantes fotos xules. I me’n vaig a sopar, que esta nit vaig un poquet de festa amb Pavel i HyeJin, la meua amiga coreana. Més notícies pròximament...
Tal com diu la Wikipedia: the chalk forming the cliffs consists of the remains of shells from millions of microscopic creatures (coccolithophorids) which lived on the seabed over 70 million years ago. As a result of huge pressure from glaciers moving west, the terrain was compacted and pushed upwards, forming a number of hills and folds. When the ice melted at the end of the last ice age about 11,000 years ago, the cliffs emerged.
Increïble, no?
Ara et passeges per la costa i admires eixes muntanyes colossals al costat del mar, i ni se’t passa pel cap la possibilitat de què hagen estat creades per milions de criatures microscòpiques...
Quan passejàvem per allí, vam vore algú que altre que amb un martell picava en els penya-segats, i ara ja sé perquè. Estaven buscant fòssils.
Møns Klint és molt curiós. El material del què estan fets els penya-segats és tan bla que es desfà fàcilment amb les mans. I el mar, poc a poc, es va menjant les immenses muntanyes. Vaig llegir a la Wikipedia que un dels punts més alts de Dinamarca va estar a Møns Klint, però de sobte va caure, vençut per l’etern desgast de l’aigua.
Quan u passeja per la costa, ha d’anar molt en compte, ja que de tant en tant hi ha petits despreniments... Així que no es pot caminar pel costat del penya-segat. Però d’altra banda tampoc no es pot anar pel costat del mar... I això sempre que no puge la marea, aleshores, com diuen ací, “you are in trouble”. Em va contar el meu amic Pavel que una vegada va estar allí i els va pujar la marea de repent! I aleshores es van haver de llevar els pantalons i van haver de xopar-se fins a la cintura, perquè deia que si anaven pel costat del penya-segat, l’impacte de l’aigua era la millor de les dutxes. No em vull ni imaginar, jo que tinc una fixació per la temperatura dels meus peus, com devien acabar.
Pavel és un xic xec que vaig conéixer a classe de danés i que és super bon xaval. Very good people. Vam anar ell i jo i una parelleta de xecs, el nom dels quals la meua limitada memòria no pot recordar. Però també eren molt bons tipets.
Aquest Pavel està tan boig, que un dia va anar en bicicleta des de Copenhage fins als penya-segats, 8 hores en bici!! Però el més fort és que va eixir a les 6 de la vesprà i va arribar a les tantes de la nit... Aleshores, el seu amic i ell van dormir al ras... simplement amb un sac de dormir! I tot perquè volia vore rompre el dia! Però va tindre tan mala sort que li van eixir núvols i boira pel matí i no va poder vore res.
I bé, ho deixe ja per hui. Vaig a posar unes quantes fotos xules. I me’n vaig a sopar, que esta nit vaig un poquet de festa amb Pavel i HyeJin, la meua amiga coreana. Més notícies pròximament...
La parelleta de xecs, Pavel i jo
Foto que no pot faltar. En cap país, pel que es veu...
Enganxat en una ternayina!!
M'encanta aquesta foto. Un mar de tres colors. L'aigua és blanca al costat dels penya-segats... És preciós.
Veieu el mateix cap de Buda que jo?
Els penya-segats i jo.
Penya-segats.
La típica foto de Møns Klint
Escales a l'infinit... (Bé, en realitat, porten de la costa a dalt del penya-segat)
4 comentarios:
Home!!
Ja era hora de que ens contares alguna coseta, ja veig que el viatge anà de mel i me n'alegre per tu.
Excepte per la rasca que pegaria tb m'hauria agradat anar. El xec eixe sembla un penjat de la vida de primera categoria!!. 8 hores en bici??, que no es cansa??.Aquesta gent està feta d'un altre material.
Ja ens diràs que tal amb la teua "amiga" coreana, espere que hi haja novetats que ens facen omplir el post de comentaris sucosos.
Salut tipet!!
Ei Àlbert, m'alegre que reprengues, ara que tens més temps lliure, l'activitat viajadora, molt bé.
He llegit per ahí que baixes a València per falles? ja te val...
Escolta, compte amb el xec, si et proposa coses rares, digues-li que no!!! que lo de les 8 hores en bici, no li va a favor...
Ale paio, me quede esperant a més notícies..
Leandre.
Ie crack!!
Molt xules les fotos i molt bonic el lloc eixe, m'agradaria visitar-lo, perquè de segur que és allí on et dones conter com d'insignificants som, i com d'impressionant és la natura.
A veure si ens veem en falles en València, i ens contes detalls de les relacions bilaterals Corea - Carlet.
Aprofita com cal, estos dies, més relaxats.
Un abraç
Wenas Albert! Así que vuelves el 17 para Valencia, nosotras también tenemos billete para ese día (ya te habrán dicho que vamos para allí). María tiene muchas ganas de ver las Fallas, que nunca ha estado, y yo ya puedo decir que soy un poco más entendida, ya va la tercera vez! A más, ella hace años que no va a vuestra casa, casi ni se acuerda, bueno y yo por ahí como Juan por su casa. Espero que este año no ocurra nada fuera de lo normal, no se, desde que voy por Fallas cada año pasa algo, (¿seré gafe? ¬¬ jaja no lo creo).
Pues entonces xiquillo, ya nos vemos el lunes que viene!
PD: las fotos que me mandaste no eran las que yo decía, pero bueno, de todas formas gracias, ya vendré con un pen para pasarlas! :)
Elena (RM-BCN)
Publicar un comentario