el retorn de l'electró: marzo 2008

Estimats lectors!

Qui vos parla és ja un sr. Enginyer! O això és el que diuen! Jo no m’ho acabe de creure, encara que si vos dic la veritat, amics tipets, tots som enginyers des de fa ja molt de temps. I el projecte és una manera de donar-nos un cert temps perquè ens fem a la idea.

Avui, tretze de març de 2008, he presentat el meu projecte final de carrera: “Fermentation process monitoring using NIR transflectance”.

I avui, tretze de març de 2008, no seria un dia tan especial si no fos per tots vosaltres. I he pensat que, ja que no se si tindreu el plaer de llegir una tesi tan interessant com la meua (es nota la ironia?), doncs vaig a improvisar ací una secció d’agraïments.

Ahi van doncs els “acknowledgements”, la part més important de qualsevol treball, ja que és allò que el fa humà.

Mec! Ara em quede sense bateria, i m’he deixat el cable a la DTU!!! Quina ràbia!

Açò serà modificat demà en quant tinga un poquet més de sort! Moltes gràcies, estimats tipets, per la vostra amistat, sense la qual aquestos últims cinc anys no hagueren sigut tan feliços com ho han estat. I moltes gràcies família, per estimarme....

Açò s’apaga.

Gràcies per la super orla!! :)

Albert

Estimats tots i totes,

Comence a tindre una quantitat de coses per contar tan gran que com no ho faça ja, la pròxima entrada serà tan llarga que no l’aguantarà ni la millor de les meues fans: Elena. Aniré posant entrades poc a poc, perquè si no, no les llegirà ningú.

Per ordre cronològic, ja feia temps que volia contar-vos el viatge que vaig fer amb el meu amic Pavel a uns penya-segats que hi ha al sud de Dinamarca. Un lloc preciós, que ja havíem tractat de visitar Carles i jo en una ocasió. Dic “tractar”, perquè aquell maleït dia algun déu va estar en contra nostra i no va voler que vegérem eixa meravella.

Aquest lloc del qual vos parle s’anomena Møns Klint, que significa “els penya-segats de Møn, una illa que queda al sud de Dinamarca.

Si voleu informació sobre aquest lloc podeu consultar la Wikipedia, que tot ho sap (http://en.wikipedia.org/wiki/Mons_Klint). Jo volia currar-m’ho i donar informació xula sobre aquest lloc, però no em dona temps. Simplement diré que són penya-segats de creta, que és el que es coneix en anglés com a chalk, però que no és guix.

Tal com diu la Wikipedia: the chalk forming the cliffs consists of the remains of shells from millions of microscopic creatures (coccolithophorids) which lived on the seabed over 70 million years ago. As a result of huge pressure from glaciers moving west, the terrain was compacted and pushed upwards, forming a number of hills and folds. When the ice melted at the end of the last ice age about 11,000 years ago, the cliffs emerged.

Increïble, no?

Ara et passeges per la costa i admires eixes muntanyes colossals al costat del mar, i ni se’t passa pel cap la possibilitat de què hagen estat creades per milions de criatures microscòpiques...

Quan passejàvem per allí, vam vore algú que altre que amb un martell picava en els penya-segats, i ara ja sé perquè. Estaven buscant fòssils.

Møns Klint és molt curiós. El material del què estan fets els penya-segats és tan bla que es desfà fàcilment amb les mans. I el mar, poc a poc, es va menjant les immenses muntanyes. Vaig llegir a la Wikipedia que un dels punts més alts de Dinamarca va estar a Møns Klint, però de sobte va caure, vençut per l’etern desgast de l’aigua.

Quan u passeja per la costa, ha d’anar molt en compte, ja que de tant en tant hi ha petits despreniments... Així que no es pot caminar pel costat del penya-segat. Però d’altra banda tampoc no es pot anar pel costat del mar... I això sempre que no puge la marea, aleshores, com diuen ací, “you are in trouble”. Em va contar el meu amic Pavel que una vegada va estar allí i els va pujar la marea de repent! I aleshores es van haver de llevar els pantalons i van haver de xopar-se fins a la cintura, perquè deia que si anaven pel costat del penya-segat, l’impacte de l’aigua era la millor de les dutxes. No em vull ni imaginar, jo que tinc una fixació per la temperatura dels meus peus, com devien acabar.

Pavel és un xic xec que vaig conéixer a classe de danés i que és super bon xaval. Very good people. Vam anar ell i jo i una parelleta de xecs, el nom dels quals la meua limitada memòria no pot recordar. Però també eren molt bons tipets.

Aquest Pavel està tan boig, que un dia va anar en bicicleta des de Copenhage fins als penya-segats, 8 hores en bici!! Però el més fort és que va eixir a les 6 de la vesprà i va arribar a les tantes de la nit... Aleshores, el seu amic i ell van dormir al ras... simplement amb un sac de dormir! I tot perquè volia vore rompre el dia! Però va tindre tan mala sort que li van eixir núvols i boira pel matí i no va poder vore res.

I bé, ho deixe ja per hui. Vaig a posar unes quantes fotos xules. I me’n vaig a sopar, que esta nit vaig un poquet de festa amb Pavel i HyeJin, la meua amiga coreana. Més notícies pròximament...